REVISTA PORTELLA

A ningú se li escapa que no sortim a les pàgines daurades de la història centenària del cine. Amb això, però, hom no hauria de caure en la temptació d’obliterar la influència del setè art a casa nostra. Perquè n’ha tingut, ja sigui en l’àmbit de la producció (amb iniciatives no professionals destacables), com pel que fa a la seva presència en la vida pública, gràcies a no poques sales de projecció i propostes de promoció cultural, com ara els cineclubs. Alhora fóra convenient no incórrer en l’error (tan comú en aquestes coordenades) de mitificar qualsevol fenomen pel simple fet que s’hagi esdevingut aquí.

Dit així, semblaria que Andorra, malgrat haver estat escenari de pel·lícules de més o menys anomenada, ha comès el pecat capital de no situar-se al costat de Nova York o Londres entre les localitzacions més filmades. O tal vegada és perquè fins ara no ha estat capaç de ser al mapa per mitjà de cap nom il·lustre de factura pàtria, d’una film commission a ple rendiment o de la instauració d’un festival investit de fragància pròpia. De nou, estaríem oblidant la molta i molt bona feina duta a terme fins a l’actualitat en projectes individuals i col·lectius. Tant en un cas com en l’altre, trobem exemples ben prometedors i d’altres ja a bastament consolidats.

Al dossier “Llums, càmeres i… Andorra!” mirem de reflexionar sobre l’empremta del cinema a Andorra, i a la vegada examinem les nostres incursions en la indústria cinematogràfica. En primer lloc, Roser Porta entrevista Cinta Pujal i ofereix una vista panoràmica de la primera època que repassa produccions, sales d’exhibició i projectes emblemàtics, i s’allarga fins a la dècada de 1970. A continuació, Pep Benavent comparteix amb els lectors material (en alguns casos inèdit) de la seva col·lecció i comenta llargmetratges de ficció curiosos rodats al Principat. Esther Jover, en paral·lel a unes consideracions sobre el present i el futur del sector, aprofundeix en la llarga llista d’iniciatives (algunes d’èxit i d’altres no tan reeixides) en què aquesta contrada ha estat plató cinematogràfic. I, finalment, Andrés Luengo ens apropa a una nova fornada de directors que, malgrat la seva relativa joventut, ja ha començat a fer-se una posició en diversos àmbits de la realització.

Finalment, hem de dir que el dossier estaria incomplet sense els dissenys de l’il·lustrador, Ramon Berga. Lluny de limitar-se a adornar-ne els continguts, l’artista ha sabut copsar l’esperit que guiava aquesta proposta temàtica. De segur que identificareu, en les seqüències de fotogrames, el lligam gràfic que acaba de justificar la publicació d’un monogràfic sobre cinema amb caràcter andorrà.

Acomodeu-vos a la butaca. Es van apagant els llums de sala…