EL PAISATGE TATUAT

 

De tots els Pirineus, el territori andorrà és, probablement, el que ha viscut més transformacions i retocs en les darreres dècades; el llenç sobre el qual s’han dibuixat més línies, formes i taques de colors. Carreteres, túnels i ponts s’obren pas entre rius i muntanyes i una conurbació ocupa el fons i les parets de les valls sense solució de continuïtat. Un urbanisme modern, a voltes endreçat, sovint caòtic, competeix amb els nuclis antics i el patrimoni artístic –dispers i minúscul–, que es veuen relegats a illes cada cop més remotes i gairebé invisibles. Encara, però, que ens costi d’acceptar-ho, el paisatge ja no és el llenç original quasi intacte que enyorem de les fotografies antigues, sinó el quadre resultat de totes les activitats econòmiques i culturals, velles i noves, que l’han anat completant.

A més d’aquesta realitat física, que inclou elements naturals i antròpics, el paisatge és també la representació que ens en fem de manera subjectiva: els sentiments i les emocions que es desvetllen en contemplar-lo. I en aquest sentit, l’andorrà és també el territori a partir del qual més persones, des dels viatgers romàntics fins als turistes actuals, han construït –amb les arts més variades, la principal la fotografia– una representació espiritual i simbòlica, que no ha estat mai neutra ni innocent.

Sobre aquest paisatge fortament gravat o, potser millor, tatuat, volem reclamar l’atenció dels lectors del tercer número de Portella. Als articles del dossier conflueixen diverses visions, i re flexions, sobre els efectes de la humanització (o deshumanització) del medi andorrà; una intervenció que no s’atura i que modifica, millorant o malmetent, l’espai on vivim i que acabarà marcant, molt més enllà del que intuïm, la nostra manera de ser. Unes visions fetes des dels àmbits de l’arquitectura, les ciències ambientals, l’urbanisme, la fotografia i el periodisme que ofereixen la possibilitat no solament d’especular i de fer valoracions des de perspectives diverses, sinó també de pensar, d’imaginar el nostre paisatge a través del goig o la desolació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s