HABITANTS INSÒLITS

Suposem que fos cert allò que els objectes —i fins i tot els subjectes— no existeixen si un agent extern no els percep com a tals. Aleshores, si només una minoria de ciutadans s’aturés a contemplar les escultures públiques, ¿podríem afirmar que realment existeixen? ¿Se’ls concedeix visibilitat i estatus artístic o bé passen desapercebudes en un entorn saturat de mobiliari urbà? Les peces de Dalí, Oppenheim o Brossa, ¿no han caigut a casa nos­tra en un pou d’indiferència?

A Andorra, com en altres contrades, aquestes obres —a voltes gegantines, a voltes discretes— situades en indrets més o menys adients, són sovint testimonis muts de polítiques culturals o urbanístiques marcades per una hipotètica bona fe, si bé mancades d’un veritable qüestionament del seu destí més enllà de la glòria del moment de la instal∙lació. Per això el dossier “Escultura al carrer: una victòria llunyana” està consagrat a promoure noves mirades teòriques, figuratives i literàries pel que fa al paper que té aquest art en la nostra vida quotidiana.

Sense fer-­ne un estudi exhaustiu, partim d’una tria d’obres de factura i intencions variades que considerem representativa per motius estètics i simbòlics. L’experta Pilar Parcerisas reflexiona al voltant de la presència d’aquests habitants insòlits en espais públics. Sis fotògrafs molt pròxims (Montserrat Altimiras, Carles Esteve, Ricard Lobo, Fiona Morrison, Jaume Riba i Àlex Tena) ens brinden les seves visions particulars de les escultures; reinterpreten aquesta realitat tan propera i, alhora, tan allunyada del nostre quefer diari. I un grapat d’escriptors locals (Txema Díaz­Torrent, David Gálvez, Andrés Luengo, Robert Pastor, Roser Porta i Quim Torredà) aporten una recreació afegida, un altre punt de vista, líric o prosaic, despentinat o analític, tant de les escultures com de les instantànies que les rescaten de l’oblit.

La nostra reflexió s’erigeix sobre la possibilitat que el fet de mirar suposi un acte creatiu. Us proposem, en fi, que aporteu la vostra pròpia interpretació, que compartiu amb nosaltres aquestes escultures que amb freqüència s’intueixen com a victòries llunyanes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s