UN CERCLE VIRTUÓS

Portada·6

Al llarg de dues generacions, la família Claret ha contribuït a fomentar mentalitats avançades i el cultiu de la sensibilitat. Des de final dels anys 1940, quan Andreu Claret i Maria Serra es van establir a Andorra després de diverses peripècies a l’exili francès, els Claret han estat fidels als ideals de llibertat, ja sigui militant en causes socials o alçant la bandera de les arts.

La implicació del pare en la voluntat de modernització del Principat quan tot estava per fer, així com les brillants trajectòries interpretatives i pedagògiques dels bessons apadrinats pel mestre Pau Casals, són motius principals del dossier “Els Claret: arquitectes de la música”.

Obrim amb “Hotel Mirador (on tot va començar)”, el testimoni gairebé novel·lat que ens ofereix un membre de la nissaga, Andreu Claret Serra, de l’arribada dels pares a Andorra, on van formar part del nucli d’andorrans i refugiats catalans, intel·lectuals intrèpids i emprenedors com l’escultor Josep Viladomat, el mecenes Bartomeu Rebés i el músic Josep Fontbernat, que es reunien al mític hotel regentat per Joan Sasplugas, compartien aspiracions de progrés i creien en la força de la il·lustració.

A continuació, Roser Porta, amb “Casa Rebés, epicentre cultural”, evoca aquell cenacle de persones inquietes que va imaginar una Andorra de perspectives més àmplies a casa Guillemó, lloc d’acollida i alberg on la música convivia amb nous horitzons ideològics i pragmàtics.

Manuel Vallribera Mir, a “Pere Vallribera i el triangle musical Andorra-Barcelona-Prada”, reivindica el paper destacat del seu pare en la feliç confluència de mestres com Roure, Marbà i Enric Casals en la formació d’alumnes d’aquesta perifèria, entre els quals es comptaven Lluís i Gerard Claret, retratats per Andrés Luengo en els articles “El violoncel que es va convertir en poema” i “L’home providencial”.

Finalment, Roser Porta entrevista el director d’orquestra Ignacio Yepes, que explica la relació de Narciso Yepes amb el Festival internacional i els Claret, com també la seva pròpia vinculació professional i afectiva a la parròquia d’Ordino.

Tot això, il·lustrat amb fotografies històriques i amb dibuixos de Montse Mayol, que, tal com apuntava Eva Deza en el perfil que clou el capítol, capta el dinamisme de les mans i reforça l’expressió dels rostres a partir de traços superposats que profunditzen la gestualitat.

Us presentem un cercle virtuós que no es tanca aquí, perquè la descendència conserva el gen de la creativitat: el compositor Joan Melchior, el cineasta Boris i el documentalista Adrian, fills del primogènit de l’home de les neus, Joan, que va ser un gran activista en pro de les cultures catalana i occitana al Llenguadoc; i la secció de corda renovada amb els instrumentistes Sergi i Jordi (fills de Gerard Claret) i Daniel (fill de Lluís Claret).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s