UN PASSAT INAMOVIBLE

L’evocació d’Isabelle Sandy ens trasllada a un temps remot que torna amb un eco indefinit i distant. A vegades s’associa la remembrança d’aquest nom a una silueta elegant, delicada i exquisida, però la relació de l’escriptora amb Andorra no solament és extensa, sinó fins a tal punt intensa i fidel que aconsegueix situar el nostre país al mapa de la literatura francesa. I és que Isabelle Fourcade (el seu veritable cognom) estimava molt Andorra; els seus escrits destil∙len l’admiració de qui, com altres viatgers romàntics, va passar de la curiositat a la devoció per aquesta illa de pedra situada al bell mig del Pirineu.

Periodista, poetessa i, sobretot, narradora vinculada al moviment regionalista francès, Sandy veié com l’adaptació homònima de la novel∙la Andorra ou les hommes d’airan era projectada amb gran èxit a les pantalles dels cinemes de París, on va viure molts anys, enyorant l’Arieja natal… i Andorra. Malgrat que als retrats sempre apareix de perfil per amagar una cremada, l’autora andorriegesa (terme inventat per Jean-Claude Chevalier que va complaure la literata natural de Còs, a prop de Foix) va ser una creadora polièdrica que ara, reunint diverses perspectives del personatge i de l’obra, volem apropar als lectors de Portella.

Dúnia Ambatlle disserta sobre l’ànima tràgica del relat; Imma Tor ho fa a l’en- torn de la fascinació sandyniana pels paisatges i les tradicions ancestrals dels andorrans de la primera meitat del segle xx. Michèle Gazier fa una valoració de la seva principal novel∙la andorrana. Jean-Claude Chevalier ens situa en el marc de la producció cinematogràfica. Sylvain Athiel explica el paper de Sandy en el naixement de Ràdio Andorra. I Joan Peruga dóna uns apunts a propòsit de la seva empremta al Principat, tancant el dossier “Isabelle Sandy: l’Andorra d’aram”, il∙lustrat amb fotografies i documents que contrasten amb les impac- tants composicions creades expressament per Joan Xandri.

Admirada per l’arrelament al territori i la força dels usos i costums, Isabelle Sandy va escriure que visitar Andorra era emprendre un viatge cap a un passat inamovible i autèntic, amb el temps aturat sota el pes de les muntanyes i la llum pretèrita reflectint-se a les aigües dels estanys, escolant-se lentament tor- rents avall. I avui nosaltres podem viatjar fins a aquell imaginari perenne que roman en la utopia ideal que la novel∙lista descriu magistralment a les pàgines d’Andorra o els homes d’aram.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s