UNA REVISTA DE CULTURA A ANDORRA

A les parets de pedra que delimitaven els prats de dalla i a les feixes guanyades als vessants pels conreus humils de muntanya, s’aixecaven unes lloses verticals, on s’inserien travesseres de pollancre o de bedoll, que obrien entrants anomenats portells per on entraven i sortien els homes i el bestiar. Per sobre de les riberes, dels prats i dels boscos, la línia orgullosa dels cims apareixia fracturada, esportellada per colls i collades, per portelles que permetien salvar-la amb més facilitat i que van ser batejades amb la simplicitat espontània amb què la gent de muntanya posava noms als símbols geogràfics del seu entorn: el coll de Jou, la collada de Beixalís, la portella de Rialb o la portella de la Portelleta. Els paisatges d’Andorra, i els de tots els Pirineus, estan puntejats per les traces encara visibles d’aquestes pedres i per l’eloqüència senzilla dels topònims que recorden i expliquen els vells passos i camins.

Ens hem inspirat en aquesta imatge expressiva i poderosa per donar nom a la revista que teniu a les mans: una obertura, una porta delimitada per la fermesa de les roques arrelades al territori, i la visió enlairada d’espais oberts que faciliten la travessa entre muntanyes, un port per on se surt i s’entra, una drecera per on es puja i es baixa, un pont per on se salven fronteres i s’accedeix a d’altres indrets. Portella és la metàfora senzilla i eloqüent amb la qual volem explicar de manera gràfica la nostra aspiració, la nostra inspiració, l’impuls que ens ha fet emprendre l’aventura de posar en marxa una publicació periòdica centrada en les lletres i les arts a Andorra.

Amb Portella pretenem generar un fòrum de cultura decididament andorrà, però alhora obert i permeable a totes les influències de contrades veïnes o llunyanes, amb les quals tenim lligams ancestrals, i a totes les persones que, nascudes aquí o vingudes d’arreu, han niat en aquesta demarcació minúscula.

La idea de cruïlla, de lloc de pas, no és nova al nostre país. Malgrat el tòpic tants cops repetit de l’aïllament, el Principat ha estat sempre una veritable fusió de camins, una circumscripció viva i dinàmica on, tant per necessitat com per convicció, els seus habitants han après que és necessari relacionar-se amb els veïns i compartir els coneixements, la llengua, els costums i la manera com manifesten els sentiments. La tradició ens ofereix autèntiques joies de la capacitat extraordinària dels avantpassats per —tant en documents de la vida privada com de la pública— barrejar els idiomes, els usos i les expressions artístiques de l’entorn. Amb l’arribada dels canvis posteriors a les guerres del segle passat i de ciutadans d’altres terres es va anar bastint una nova Andorra que no es pot explicar, entendre ni sentir, que no es pot viure intensament ni completa si no és des de la visió polièdrica del seu conjunt. Deixar, per voluntat o per desídia, que la societat es fraccioni en comunitats que viuen d’esquena les unes a les altres és un error repetit, sovint, a molts altres paratges que han viscut una evolució demogràfica i social similar a la nostra; un desencert fatal que pot provocar que la nostra identitat social i cultural, compartida però alhora plena d’especificitats, acabi fragmentada en un mosaic de realitats incomunicades.

I per què una revista de cultura, ara?

Creiem que justament ara, enmig d’un temps marcat per les incerteses a escala global i les dificultats a nivell local, és el millor moment per sumar-nos a l’esforç que altres col·lectius, amb constància i dedicació, fa temps que realitzen en el món de la cultura a Andorra. Quan l’economia i la política es comporten amb massa temor o cautela, la literatura i les arts han d’actuar amb resolució i generositat, i han de contribuir a vertebrar una comunitat que reforci el caràcter propi. Com dirien els vells paraires que teixien la llana prop de les aigües termals, cal sacsejar i batanar amb força la tela per espessir-la i donar-li consistència.

És temps, doncs, de moure’s, de crear, de fer propostes, de ser imaginatius, d’obrir vies de llibertat i d’intentar deixar una empremta profunda i bella, com van fer algunes generacions anteriors. Andorra té en l’actualitat més creadors que en cap altre moment de la seva història, molts dels quals són joves disposats a recollir el testimoni de gent consagrada en els camps de la literatura, de la pintura i de l’escultura, de les arts escèniques i del nou i imprevisible món audiovisual. El futur de la literatura i de les arts s’albira eclèctic, líquid, marcat pel mestissatge de continguts i de formats, però també pel retorn als mons locals. Portella neix amb la vocació de recollir aquesta diversitat, de convertir-se en una plaça de trobada de les noves veus i de les velles, de totes les tendències i de tots els creadors que s’hi vulguin apropar. Ens hem marcat el repte d’aglutinar relats, poemes, il·lustracions, imatges, idees… que recreïn el passat real o imaginari, que dialoguin amb el present i anticipin el futur; que originin controvèrsies, que ens defineixin, que ens relacionin amb nosaltres mateixos i amb l’exterior… Estem atents a qualsevol expressió artística que ens permeti projectar-nos i enviar missatges des d’aquest país dels Pirineus que va ser mitificat —o millor hauríem de dir mistificat— com una Arcàdia feliç, però que també ha estat víctima d’una reducció esbiaixada i injusta que l’ha convertit sovint en una caricatura de consum i de precipitació.

Col·lectiu Portella



Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s