Aigua, ciment i àrids

Actualment, el formigó és –després de l’aigua– la substància més consumida al món i, per la seva gran adaptabilitat geomètrica i el seu baix cost, el material més utilitzat en la construcció.

La proliferació d’estructures de formigó té un impacte evident en l’entorn i el paisatge, però també un poder estètic inqüestionable. Espais i edificis públics, infraestructures viàries, canalització de rius i protecció de vessants, entre d’altres, revelen imatges perdurables de béton brut, de formigó pelat i a la vista, que deixen al descobert estructures nítides de materials sense manipular.

Imatges poderoses que ens fascinen per les seves proporcions prominents: grans estructures en forma de bloc, elements geomètrics, formes simètriques i repetitives, ciment en brut i sense decorar. Elements estructurals de l’edificació que mai no s’amaguen sinó que, ben al contrari, s’exageren i es ressalten.

És l’apoteosi dels cossos sòlids –llarg, ample i alt– que ocupen un lloc a l’espai i, en conseqüència, tenen un volum. Una geometria que respon a criteris funcionals abans que estètics, però que paradoxalment s’expressa, de manera sòbria, a través d’una estètica de l’austeritat.

Quan apareixen les patologies del ciment aluminós, quan la fissura creix i esdevé esquerda, quan la forma deixa de seguir la funció, inclús quan la urbanització guanya la partida a l’urbanisme, triomfa, entre la bosquina espessa, l’estranya bellesa del formigó.

Fotografies: Àlex Tena
Text: Quim Torredà

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC