Al juny, falles!

El so del flabiol i del tamborí indica l’inici del ritual. La placeta del Puial, de cop, emmudeix, i les notes musicals es combinen amb l’inici dels espurnejos de la falla feta d’escorça de beç mentre s’encén amb la flama de la petita foguera al bell mig de la plaça. Al seu voltant, a uns metres de distància, en aquest racó emblemàtic es barregen els fallaires –petits i grans– amb una gran quantitat de gent –de fet, no hi caben tots, a la plaça– que ha vingut a gaudir d’un dels instants més emblemàtics de la cremada de la nit de Sant Joan a Andorra la Vella: el ritual de l’encesa de la falla tradicional, amb el bateig de foc i la primera cremada del fallaire major. Al ritme de la música (“Més peres que fulles…”), de la solemnitat del moment, es va passant a la disbauxa, empesos pels crits d’alè dels fallaires i de tots els presents.

És sens dubte el moment més màgic, més entranyable i més íntim, i és on, tant per a qui fa el bateig de foc com per al fallaire major, comença i s’acaba tot. Cap altre instant és comparable a aquest. Tots els porus de la pell respiren falles, ensumen beç i es perden en el foc que les crema, el terra de la placeta del Puial es converteix en una immensa catifa roent de brasa d’escorça que va cremant i el fallaire dansa al voltant del foc.

I després, més d’un centenar de falles cremant pels carrers del centre històric, notant el brunzit de la falla encesa quan passa a la vora del cos, fent cercles de foc en totes direccions, caminant, asseguts a terra, estirats o lluitant amb altres fallaires. A tots ells els precedeix una munió de falles de llum, les dels nens i nenes que giravolten les boles de colors, fent gures, imitant els grans, desitjant que arribi el dia que ells també puguin cremar-ne una.

És la culminació de dies de feina, de setmanes de treball intens de tota la comunitat fallaire: la recerca de l’argolla de Fontargent –la troballa de la qual atorga el dret de ser fallaires major i menor–, el taller de falles –tant de llum com de foc– a la placeta del Puial, l’elaboració de les tradicionals fetes d’escorça de beç, i els darrers dies amb l’acceleració dels preparatius del recorregut per a la cremada de la nit de Sant Joan, per tenir-ho tot a punt perquè, com cada any, sigui una gran festa.

Sí, la comunitat respira falles pels quatre cantons durant tot l’any, és cert, però al llarg del mes de juny més que mai. Perquè és la festa en estat pur, la tradició heretada dels nostres avantpassats, allò per què lluitem cada dia: per preservar una festa d’arrel popular que emana de la gent i cohesiona la societat. Per mantenir viu, en denitiva, el patrimoni d’un país.

Text: Albert Roig
Fotografies: Pep Aguareles amb alumnes del 2n curs de fotografia,
Escola d’Art d’Andorra la Vella

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC