Andorra i el drama ‘Andorra’

La pregunta del meu gendre andorrà, interessat per la cultura i la història, a propòsit de la relació entre Andorra i l’obra del dramaturg suís Max Frisch que porta el mateix nom, em va deixar en una posició incòmoda. Per sort tenia l’obra, i per sort també els Diaris de Max Frisch. Però l’havia llegit? Homo Faber m’era coneguda, i també havia llegit Stiller i Posem per cas que em dic Gantenbein. Però, i el drama Andorra? D’això no n’estava tan segur, tot i que, naturalment, el petit volum de Suhrkamp estava polidament endreçat, per ordre alfabètic, a la meva llibreria sota la rúbrica Literatura en llengua alemanya. L’havia tingut a la mà i prou, o havia arribat a llegir-lo?

Per tal de poder parlar-ne sense que m’assaltessin els dubtes em vaig decidir, potser per segon cop, a llegir Andorra. Una obra que, ja des que va aparèixer el novembre de 1961, va ser considerada per la crítica un dels treballs més importants de la literatura de postguerra en llengua alemanya, alhora que va ser adoptada pel cànon escolar a l’ensenyament secundari.

Il·lustració de Jordi Casamajor

En l’actualitat el llibre resulta encara millor: val la pena rellegir-lo, encara que sigui per l’antisemitisme punyent (i latent) en certs cercles tancats i curts de mires de la nostra societat. Lluitem de bon principi, sentim com a advertència, i abans no sigui tard, contra allò que a la llarga haurem de témer. I doncs, quan l’estupidesa (que, d’acord amb Brecht, “hem d’eradicar, ja que fa ignorant aquell que la posseeix”) i l’odi, atiat i alimentat pels prejudicis, acabin imposant-se, ningú no en voldrà ser responsable, de les conseqüències. El fet que el drama s’allunyi en diversos punts del primer esborrany no ens ha de preocupar aquí.

El que veritablement ens interessa, i ens tornem a adreçar a la pregunta, és per què Frisch va anomenar Andorra el seu drama en dotze escenes. De ben segur que no va ser per casualitat, la qual cosa podem clarificar partint de la idea germinal per a la història.

La primera versió, que roman inacabada, portava per títol Temps per a Andorra. La segona, del 1960, que Frisch va lliurar a l’editorial Suhrkamp, es titulava “Model Andorra”. Finalment, el drama es va estrenar a Zuric amb el senzill títol d’Andorra el novembre de 1961. El parell de canvis que Frisch va introduir-hi fins a la primera representació als escenaris alemanys el gener de 1962 no va afectar gens el títol definitiu, que ja ocupava un espai ferm a l’univers de representacions de Frisch des de feia temps. Ja al Diari 1946-1949 hi apareix, en certa manera, un primer esborrany de l’obra sota el títol “El jueu andorrà”: la idea havia nascut, tot i que l’obra en si difereix, en diversos aspectes, d’aquest primer esborrany en prosa.

Fullejant el Diari un parell de pàgines enrere, hom hi pot descobrir de sobte, sota el títol “Marion i les marionetes”, qui sap si la primera representació decisiva que connecta Frisch amb la seva “Andorra” i els seus “andorrans”. Allà hi diu, literalment: “Andorra és un petit país, fins i tot molt petit, i les gents que l’habiten són ben curioses. Tan desconfiades com ambicioses, desconfien de tot allò que prové de fora de les seves valls.” (Diari 1946-1949. Suhrkamp Verlag, Frankfurt am Main: 1950, p. 12). Desconfiança envers els compatriotes, i por de perdre el control alhora que de ser titllats de provincians: por també davant el judici, o més aviat del prejudici, envers aquell que ve de fora i habita unes altres dimensions: i doncs, por de l’estranger. Tot això caracteritza l’“Andorra” i els “andorrans” de Frisch.

El dramaturg vol conferir encara més credibilitat a la seva anàlisi dels andorrans mitjançant l’al·lusió al “blasó andorrà”. Aquest, com es deriva de la pròpia observació, així com de l’estudi històric, no hi pot haver tingut res a veure, amb el Principat. A la fantasia de l’autor, la serp al castell, mossegant-se la pròpia cua, esdevé un símbol de l’andorrà. Un personatge que, per la pròpia consciència de les dimensions reduïdes de la seva terra, desconfia dels seus conciutadans per mostrar-los que té esperit propi.

La menudesa del Principat d’Andorra, la seva existència, quasi inadvertida, a les valls dels Pirineus, i la seva aparent irrellevància en els cercles de la Unió Europea, on la majoria de decisions són adoptades pels grans estats, són segurament característiques que van dur l’autor a prendre el nom d’Andorra com a metàfora de la seva terra natal, Suïssa. Ell mateix no parla de metàfora, sinó del “Model Andorra”, i es desentén de qualsevol semblança real amb l’Andorra real. Frisch parla simplement del “Model Andorra”, i així ho manifesta per escrit a l’edició de Wendt Schmitz d’Andorra (Suhrkamp, 1975). Frisch s’expressa en els termes següents a propòsit del títol:

“No es fa referència al petit estat que porta aquest nom, el poblet dels Pirineus, que desconec, ni cap altre dels petits estats que jo conec. Andorra és el nom per a un model.”

Un model de què, per a què? Per a la desconfiança i l’ambició; per a la por dels judicis aliens; per al pensament basat en prejudicis paralitzadors; per a les asseveracions farisees que neguen tota culpa; per a un comportament digne de Ponç Pilat. Frisch admet que no coneix el “poblet” dels Pirineus? Per, a continuació, expressar suaument que per a ell no hi ha cap connexió positiva amb el nom Andorra, tot incorrent en una injustícia amb els andorrans. Queda clar en la lectura que Andorra no és sinó una metàfora per a Suïssa, de la mateixa manera que l’adjectiu andorrà ho és per a suís, i doncs, que amb el poble andorrà no s’està parlant d’un altre que del suís.

Si Frisch, amb “cap altre dels petits estats que conec” està o no referint-se a Suïssa, tot evitant establir de manera expressa la relació entre Andorra i Suïssa, no queda gens clar. Tenia, això sí, la intenció d’arribar al públic suís. Andorra va ser per a ell “un atac contra el comportament fariseu en relació amb la responsabilitat alemanya; contra l’antisemitisme capciós a Suïssa”.

Poc després de la primera representació de la peça, que no va ser gaire ben rebuda als Estats Units, Frisch ja es penedia d’haverla titulat Andorra.

“Andorra no és pas un bon títol. No se me’n va acudir cap de millor. Llàstima!”

El mateix podem dir nosaltres, que coneixem el meravellós país i les seves gents, i que hem après a apreciar-los. A Frisch se li va acudir massa tard que arrogant i injust que havia estat amb Andorra i els andorrans. Qui li havia donat el dret d’utilitzar el nom de manera tan poc justa? Per mostrar als suïssos, per mitjà del “model andorrà”, que no eren pas millors que els andorrans hermètics creats per ell?

Frisch se’n va adonar (tard), que amb una tria desafortunada del títol havia caigut en una gran injustícia amb un poble sencer. I tanmateix, sembla no haver estat capaç de lamentar i confessar el seu error. Ans al contrari, es decantà per la ironia, per la burla, quan, de manera concloent, expressava que:

“Pel que respecta al petit estat d’Andorra, em consolo amb la idea que no té cap exèrcit amb què envair, per equivocació, cap dels països on es representa l’obra”

(Viquipèdia, Werkstattgespräche mit Schriftstellern, ed. Schmitz, Wendt, Hanser-Verlag, München 1962, pàgines 28-29).

No es parla d’Andorra en la peça teatral que porta el mateix nom –això queda clar. Qui no vegi això, s’està deixant dur per un malentès. Ben clar, com dèiem, però encara queda un aspecte per aclarir. A l’autor suís no li va venir al cap un altre títol amb què referir-se al seu propi poble; un detall més que lamentable, i no només des de la perspectiva andorrana. Retornant a la nostra pregunta inicial, què hi té a veure Andorra, amb el drama de Frisch? Aquí estem d’acord amb Frisch: res, però també res de res.

Traducció de l’original en alemany: Txema Díaz-Torrent  i David Gálvez

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC