Andorra, la més fabulosa Sun Valley

Bé sigui a causa de la seva situació geogràfica, de la llum, de l’orografia o del potencial expressiu del seu paisatge, al llarg dels anys les valls d’Andorra han esdevingut un escenari idoni per a la localització de trames cinematogràfiques no solament diverses, sinó també ben curioses en algun dels casos. El drama rural, el contraban, el western o el thriller n’han estat alguns exemples, de la mà de directors com ara Émile Couzinet, Ramon Quadreny, José Antonio de la Loma, Santiago Lapeira i Raphaël Jacoulot. Sense cap ànim d’incórrer en un exercici d’exhaustivitat, a les pàgines que segueixen parlem d’algunes produccions dutes a terme al Principat.

Així, ens limitarem a diversos llargmetratges de ficció que podem considerar atípics, ja sigui per les condicions del rodatge, perquè tenim constància que es van rodar efectivament aquí o perquè, simplement, tenim material relacionat (i exclusiu) per oferir-vos. Per a un apropament més detallat a les produccions que han tingut lloc a Andorra us convidem a llegir l’article d’Esther Jover, també en aquest monogràfic.

Comencem el nostre singular recorregut l’any 1941. Després de diversos intents per dur a la gran pantalla l’adaptació de la novel·la Andorra ou les hommes d’airain, d’Isabelle Sandy (1884-1975), el director Émile Couzinet va aconseguir tirar endavant el seu projecte. La pel·lícula es va rodar tant als estudis de Royan, en zona ocupada pels nazis els mesos de setembre i octubre del mateix any, com en diversos escenaris naturals d’Andorra: Santa Coloma, Sant Miquel d’Engolasters, Encamp, Escaldes i Andorra la Vella, entre d’altres.

Tant la novel·la com el film reten homenatge a les muntanyes i a la vida rural al Pirineu, i ho fan per mitjà del drama d’una família andorrana, els Xiriball. Per tal d’ambientar la casa pairal on viuen, i on es desenvolupa l’acció, el mas La Solana (“Una roca mítica damunt la qual s’aferra la casa pairal d’una família andorrana tradicional…”), es va escollir l’Hotel Mirador. Els actors principals van ser Jean Chevrier, Jany Holt, Germaine Dermoz, Jean Galland, Romuald Joubé i Zita Fiore, als quals van fer companyia alguns figurants del país, com ara el pagès Lluís Marquilló, el nen Francesc Cerqueda Pascuet (que tenia dos anys en el moment del rodatge), Jaume Puig i la mateixa Sandy. En aquesta llista cal no oblidar també la presència de l’estrella canina de la producció, el gos Rintintin, sota la tutela del seu amo.

Tant el guió com els diàlegs duien la signatura de Couzinet, i la fotografia va ser a càrrec de Serge Dupeux, fotògraf de plató de Burgus Films, productora de la pel·lícula. L’Andorra de Couzinet, amb una durada de 105 minuts, va viure la posada de llarg, tot i que ja s’havia estrenat amb anterioritat, a la Radio Cité Opéra de París l’any 1942.

Tan sols un any després de l’inici del rodatge de Couzinet, Ramon Quadreny (1893-1961) filmava a Andorra un modest llargmetratge, Sangre en la nieve (vegeu també, a propòsit d’aquesta obra, l’entrevista amb Cinta Pujal recollida en aquest monogràfic).

A banda de dedicar-se a la direcció (va rodar nou pel·lícules entre els anys 1940 i 1945), Quadreny havia treballat com a actor a les companyies de teatre d’Enrique Borrás i Margarida Xirgu, i va formar-ne una de pròpia amb la seva dona, Maria Fortuny. El perfil polifacètic del realitzador, també com a actor de cinema els anys 1920, es va veure complementat amb les feines de doblador i muntador, especialment per al productor i director Ignacio F. Iquino.

La pel·lícula, clarament fulletonesca, i amb el contraban com a rerefons, narrava la història d’un ric cabaler, Guillermo, que mirava de treure’s del mig Jaime, el pretendent de la seva fillola Regina. Els actors principals van ser Fernando Fernández de Córdoba (Guillermo), Alfonsina de Saavedra (Regina), Raúl Cancio (Jaime), Marta Grau (Doña Julia), José María Lado (Gaspar), Michel (Tomás) i Emilio Graells. El guió el va escriure Graells, i la fotografia d’exteriors (al poble d’Ordino, Sant Joan de Caselles i Canillo) va ser a càrrec de Berenguer. El film també es va ambientar en uns decorats de R. Rabert, i va comptar amb la banda sonora de Casas Augé i Martínez Tudó. La première a Andorra es va celebrar al Principal Cinema, a Sant Julià de Lòria, conjuntament amb la producció italiana Más allá del amor.

Gairebé tres dècades després dels exemples que acabem de presentar, José Antonio de la Loma va rodar el 1969 una coproducció hispano-franco-italiana que va esdevenir material altament cobejat pels col·leccionistes, un western conegut amb títols ben dispars en funció del país d’exhibició: El más fabuloso golpe del Far West, Nevada, Hold-Up à Sun Valley o The boldest Job in the West. El pròleg (tota la seqüència corresponent als títols de crèdit, que es troba amb certa facilitat fent una cerca a la xarxa) es va filmar en diversos paisatges nevats d’Andorra: el port d’Envalira, el pic Blanc, el pic Negre i el pic del Cubil, així com la coma de Ransol i el coll d’Ordino.

Hi apareixen també altres localitzacions, com ara la vall d’Incles i Engolasters, al tram final del film, on s’escenifica la fugida dels protagonistes. Les seqüències del poble de Sun Valley, en canvi, es van rodar als estudis Esplugas City (a Esplugues de Llobregat), el celebèrrim poblat del Far West dissenyat per Juan Alberto Soler on la factoria Balcázar va rodar tants i tants spaghetti westerns.

L’argument gira al voltant d’un atracament al banc d’un poble, perpetrat per set personatges que hi arriben amb aquest únic propòsit: Jeremías (Piero Lulli), un gegant amb molt males puces; Reyes (Fernando Sancho), en el paper de mexicà arquetípic de tots els westerns de l’època; Bud (Yvan Varella), el nerviós de gallet fàcil; Michigan (Mark Edwards), el jugador empedreït; Poldo (Charly Bravo), el Don Joan, a més de Little Steve (Fernando Bilbao) i Jess (Frank Braña). Mentre preparen el cop, els membres d’aquest grup de visitants tan insigne estableixen una relació estreta amb tres dones del poble: Marion (Carmen Sevilla), la mestra; la seva germana Sophia (Barbara Carrol), ballarina de saló i de moral potser més distreta, i la jove hostalera Lupe (Patty Shepard). Com ja hem apuntat abans, després de l’assalt els lladres fugen com poden de Sun Valley. La resta de detalls els reservem per als que aconsegueixin accedir (si és que poden) a una de les poques còpies del film que encara es poden trobar.

Continuem parlant d’un altre llargmetratge que arriba a Andorra amb Santiago Lapeira, el 2011. El secret dels 24 esglaons aprofita localitzacions d’Andorra la Vella, Escaldes (amb passejada inclosa per Illa Carlemany), Llorts (exteriors i també interiors de l’església de Sant Serni i del restaurant L’Era d’en Jaume) i els hotels Hermitage (Soldeu) i Fènix (Escaldes).

La història, que segueix l’empremta assenyalada per El codi Da Vinci, narra les aventures de quatre amics de disset anys. En Marc (Maxi Iglesias) viu a Madrid però freqüenta la casa familiar de Llorts; en Xavi (Albert Adrià) és monitor d’esquí i passa molt de temps a la vila durant la temporada de neu; l’Andrea (Aida Flix) és l’ex-xicota d’en Marc i també té casa a Llorts, a la qual convida cada Nadal la seva amiga Anna (Ona Casamiquela). Tots ells es veuran immersos en la recerca d’una relíquia càtara, la medalla del pescador, que es troba enterrada, segons la llegenda, en el que es coneix com a cementiri dels vint-i-quatre esglaons, on descansen uns cavallers templers.

El guió és de Lapeira i la banda sonora, escrita i produïda pel compositor Jordi Cubino. El tema central, “¿Dónde?”, va ser interpretat per l’ex-Mecano Ana Torroja. Malgrat les possibles virtuts, la pel·lícula no es va arribar a estrenar mai i va passar a distribuir-se directament en DVD.

Tres actors del repartiment d’El secret dels 24 esglaons i el director Santiago Lapeira en la presentació del film als Cinemes Illa, el març del 2012. Fotografia: Govern d’Andorra

El mateix 2011, el director gal Raphaël Jacoulot va rodar Avant l’aube, un thriller interessant que segueix les pautes cinematogràfiques de Claude Chabrol i l’esperit literari de Simenon. Interpretat per Jean-Pierre Bacri, Vincent Rottiers, Luzmila Macheboeuf i Raphaël Jacoulot, el metratge narra la història d’en Frederic (Rottiers), un jove en reinserció que treballa en un gran hotel de muntanya. Quan desapareix un dels clients, el protagonista sospita que Jacques Couvreur (Bacri), el seu superior (pel qual sent una certa fascinació), té quelcom a veure en l’afer, i mirarà d’encobrir-lo sense sospitar que ell mateix s’està posant en perill. Malgrat que el film es desenvolupa fonamentalment en espais interiors dels hotels Edelweiss, Fènix i Hermitage, també trobem força exteriors a Escaldes (avinguda Carlemany, per exemple) i Andorra la Vella-

Cloem aquí (més per restriccions d’espai que per voluntat pròpia) la relació de títols, actors i realitzadors que conformen la nòmina de llargmetratges de ficció que hem considerat de referència obligada. No cal dir que podríem haver ampliat la nostra mirada a altres exemples, o a la resta del Pirineu, per, en un exercici de confiança, fer cas de les tafaneries que situen altres treballs i noms insignes en les nostres latituds. Tot sovint això succeeix dins el territori de la llegenda, per la qual cosa esperarem una futura oportunitat.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC