Andorra, segona pàtria

Andorra, postals i altres poemes és, tot ell, un llibre d’homenatge, una declaració i el reconeixement dels molts amors que Miquel Martí i Pol sentia pel Principat. Però de tots els poemes, si n’hi ha un que ho explicita d’una manera del tot clara, amb una afirmació que no amaga cap dubte i que és una veritable confessió, aquest poema és “Andorra, 1982 (Quasi elegia)”.

És un poema, si voleu, que es pot començar pel final, pels tres darrers versos. Insubornable en la seva catalanitat, aquí ho és, de manera absoluta, en la seva andorranitat. Miquel Martí i Pol proclama que Andorra és, per a ell, una “segona pàtria”. Ho diu amb veu ben clara i és el testament o donació que atorga i vol atorgar a Andorra. És difícil poder anar més enllà.

Andorra, postals i altres poemes està datat el 1983 i fou publicat a Andorra la Vella, per l’Editorial Serra Airosa, el 1984. És un llibre que participa del moviment iniciat per Estimada Marta (1977-­1978) i que té un punt àlgid amb L’àmbit de tots els àmbits (1980). És un moviment d’afirmació de vida, de vitalisme, d’aposta pel present i pel futur. Vençuda mentalment la malaltia, cal retornar a la vida i al present, que és el que sap que té perquè, per sempre, el futur ja li és incert. Però el present encara és possible i en aquest present concreta tota la seva força de vida. Estimada Marta és una afirmació del vitalisme eròtic i amorós, I L’àmbit de tots els àmbits, de fe i afirmació nacional, de la seva primera pàtria, on encara “tot està per fer i tot és possible”.

En aquest procés d’afirmació, iniciat després d’Estimada Marta, que el fa sortir de l’aïllament interior que li provoquen els primers anys de la malaltia, del 1970 al 1977, i l’obre de nou a l’exterior, trobem tota la significació del sentit últim d’Andorra, postals i altres poemes i d’un poema com “Andorra, 1982 (Quasi elegia)”.

Il·lustració de Mònica Armengol

Decidit a viure, l’amor és far i eix, i la identitat nacional i col·lectiva, columna neces­sària, imprescindible. És en aquest eix d’identificació, l’àmbit de tots els àmbits, la pàtria, que també situa en primeríssim lloc Andorra, la seva segona pàtria.

El llibre rememora aquest lligam viscut al llarg dels anys amb la terra i amb els homes, amb la geografia i amb els amics. Aquest trobar­-se i retrobar-se amb el record i amb l’amistat és l’afirmació de vida que necessita ell, que està malalt, per sentir-­se més viu i, en conseqüència, molt més plenament actiu. I aquest record, el vitalisme i la felicitat d’aquest record que descriu amb instantànies i moments que per a ell han estat viscuts i intensos, el lliguen amb tot el que Andorra és i representa per a ell. I és en aquest punt on té un millor sentit el poema.

Perquè el poema no és una afirmació idíl·li­ca d’una Andorra imaginària i possible. El poema és una declaració d’amor a l’Andorra que és, i aquest és sens dubte el valor més preuat del poema, el que hem d’agrair al poeta perquè no falseja cap realitat i estima aquesta realitat tal com és i tal com se li mostra. Andorra és “la remor de l’aigua”, els “cims nevats” o “el vent que xiula”. Andorra és la natura agradosa, però també “aquest monstre que creix”, “aquest gran pop que estén uns tentacles d’asfalt”.

Miquel Martí i Pol contrasta les dues andorres, les dues cares d’una mateixa realitat, i proclama l’amor i l’estimació per una única Andorra, suma de totes les seves parts. El poema té dos paràgrafs. El primer és una descripció d’aquesta doble Andorra que d’al­guna manera lliga tradició (la natura) i modernitat (l’urbs que creix). És una descripció i una mirada externa. El primer verb en primera persona obre el segon paràgraf i aquí trobem la identificació del jo poètic amb el territori. És el retorn i el retrobament després d’anys d’absència i és, també, el reconeixement de les transformacions viscudes.

Tot i els canvis, la fidelitat i els sentiments no han canviat i són els mateixos: estimo molt Andorra i la proclamo la meva segona pàtria. I molt més encara: potser, diu el poeta, aquest amor i aquesta estimació faran que pervisqui en la memòria dels andorrans. Aquest dossier de Portella n’és un bon i clar exemple.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC