Aquí Radio Andorra

Encara queda molt material discogràfic per catalogar, però no hi ha dubte que la mítica Radio Andorra ens ha deixat una discoteca força important, tant en quantitat com en contingut. N’hi ha per a això i per a molt més, perquè van ser quaranta anys de funcionament, un període de temps vivint l’evolució de la indústria discogràfica, els canvis de format dels discs i la qualitat del so enregistrat. I d’altra banda, el fet històric, una emissora lliure en temps de guerra, de les poques que se sentien regularment.

Moltes músiques són representades en aquesta discoteca, un material que bé podria descriure la història de bona part de la música lleugera contemporània. És només un exemple.

Fins ara s’han donat a conèixer algunes de les indubtables perles de la col·lecció, que sense necessitat de fer gaire recerca podem afirmar el valor patrimonial que poden tenir; parlem, per exemple, d’un enregistrament d’Enrico Caruso del 1913, o alguns exemplars de discs promocionals d’Edith Piaf anteriors a les còpies comercials. Són mostres dels anomenats discs de pedra, en realitat de goma laca oshellac, com es coneixen internacionalment en anglès. I encara queden per conservar i catalogar tots els vinils, la col·lecció més nombrosa del llegat.

Si de tot plegat hem de fer algun tipus de priorització, és obvi que per a l’Arxiu Nacional són de summa importància tots els enregistraments sonors que tenen a veure directament o indirectament amb Andorra, així com tots els recitats o cantats en llengua catalana. Però com cal suposar també hi ha més material remarcable, i bastant.

Ara m’agradaria esbossar a títol de presentació una discografia relacionada més amb el món de la programació radiofònica que amb el de la música pròpiament dita; faig referència als discs de transcripció editats i distribuïts per Radio Canada International, a través de Canada Broadcasting Corporation, que a Ràdio Andorra arribaven tant en francès com en castellà. Sens dubte, és un bon testimoni de la manera de fer ràdio i de gestionar i promoure les cultures d’arreu del món en una època en què el fet cultural encara era un factor força important en la societat.

Aquesta col·lecció és una part representativa del catàleg de Radio Canada International, al voltant de mig miler de discs, de trenta-tres rpm de velocitat i de dues mides diferents: de vint-i-cinc centímetres de diàmetre amb capacitat de reproducció d’uns quinze minuts per cara, i de vint-i-nou centímetres de diàmetre amb reproducció d’uns trenta minuts per cara.

Tots aquests exemplars es troben actualment en fase de catalogació, ja adaptats al protocol de conservació.

Radio Canada International: de les ones curtes als discs de transcripció

La llavor de tot plegat va ser els anys 40, quan el Canadà va crear un servei internacional de radiodifusió a les ones curtes amb la intenció de fer conèixer el seu punt de vista al món sobre tots els esdeveniments de l’actualitat vigent. Eren temps de guerra, però també d’esperança, perquè es perfilava una promesa de pau.

Aquestes emissions anaven destinades també als membres de les forces armades desplaçades a Europa, que rebien notícies i programes culturals del país. Es va inaugurar el 25 de febrer del 1945 i va ser un servei en evolució constant, amb l’afany d’arribar al màxim nombre de països possible i creant divisions internacionals per emetre en molts idiomes. I un projecte va portar a l’altre, de les ones curtes a les transcripcions musicals, amb la idea de promocionar els artistes canadencs; va ser la primera vegada que s’exportaven músics i músiques al món d’aquesta manera. I així, artistes de la talla de Glenn Gould i Oscar Peterson van enregistrar algunes de les seves obres al segell de Radio Canada International.

Aquí, Radio Andorra
Arxiu Nacional d’Andorra

L’expansió del Canadà, també a Radio Andorra

El servei internacional de Radio Canada va distribuir al llarg de la seva existència programes culturals en transcripció pràcticament a tots els països del món. A la fi dels anys 50 i primeríssims 60, el departament llatinoamericà de l’emissora, amb el periodista espanyol Pedro Marcos Bilbao al capdavant, va realitzar i distribuir programes en llengua castellana a un bon nombre de nacions. Andorra era un d’aquests països, juntament amb Espanya, el Marroc, la Guinea espanyola i les Filipines, entre d’altres. El departament també va ser responsable de transmetre als canadencs aspectes essencials de les cultures dels països d’Hispanoamèrica.

Així doncs, tots aquests programes transcrits són de tipus cultural –des de cultura general fins a temàtica més especialitzada– i podem trobar-hi radioteatre, documentals dramatitzats, xerrades de divulgació científica, contes, històries i llegendes del Canadà, i música lleugera, simfònica i folklòrica interpretada per artistes i conjunts canadencs.

Remenant una mica, i només a tall d’exemple, apareixen alguns exemplars de la llarga sèrie de Cuentos y leyendas del Canadá i d’altres sobre l’educació al mateix país nord-americà en què es parla de les universitats i del sistema educatiu en general, o també adaptacions de l’Otel·lo i el Hamlet de Shakespeare. També cal destacar un programa de la col·lecció en llengua castellana dedicat al dia nacional del Canadà; es tracta d’un espai elaborat amb la intenció d’emetre’l el primer de juliol del 1961, aniversari de la Confederació Canadenca. Es troba enregistrat en dos discs.

Una part del programa és musical i presenta dues composicions dels músics canadencs François Morel i Claude Champagne. L’altra part és una dramatització històrica anomenada El nacimiento de una nación, amb text de Pedro Marcos Bilbao i realització de Mercedes Palomino. Aquesta història dramàtica parla de com el 1867 una sèrie de colònies es van unir constitucionalment per formar una confederació i com aquesta evolució es va acabar el 1949 quan Terranova es va convertir en la desena i última colònia de la Confederació Canadenca.

Aquesta és una col·lecció testimonial d’un temps i d’una manera de fer que demostra la importància que va tenir la ràdio i la necessitat d’unir els pobles i les cultures. I forma part del nostre patrimoni.

Discs de transcripció

Una manera de distribuir la programació de ràdio sota llicència a diverses estacions o emissores va ser a través dels discs de transcripció. En un primer temps van ser de setanta-vuit rpm i premsats en goma laca. Però eren de curta durada i la conveniència d’un temps de reproducció més llarg va fer que es preveiés un format de disc diferent per enregistrar programes i emissions radiofòniques. Així va aparèixer el sistema Vitaphone, discs de vint-i-cinc centímetres a trenta-tres rpm que podien reproduir uns quinze minuts per cara.

Aquí, Radio Andorra
Arxiu Nacional d’Andorra

També va canviar el material de fabricació: la goma laca va deixar pas al victrolat –fabricat per la societat RCA Victor–, un plàstic basat en l’acetat de vinil. Això va ser a final del 1932. I a l’acabament de la dècada ja pràcticament tot es reproduïa en aquest sistema, tret dels discs comercials de música, que van continuar sent premsats en goma laca, un material més resistent, i a setanta-vuit rpm.

En aquest sentit cal remarcar la fragilitat dels discs de transcripció, pensats per emetre de forma limitadíssima –probablement amb només una redifusió–. La conservació d’aquest material ha estat una prioritat per a l’Arxiu Nacional, atès que havent passat suposadament un emmagatzematge defectuós o circumstàncies ambientals incorrectes, la no-intervenció podria ocasionar el despreniment de l’emulsió, i aquesta és una degradació irreparable.

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC