Sense títol
Laura Gálvez-Rhein, Montserrat Cobo Vizcaíno. Foscor Nit que entre ombres clama, clama dins la foscor. Foscor que travessa l´ànima, ànima que et lliura el cor. Cor de la meva terra, terra que ho recorda tot.… Llegir-ne més
Laura Gálvez-Rhein
Nàufrag
Albert Ruiz Feijóo, Laura Gálvez-Rhein. Ara que ja he perdut l’ànima entre la sorra, ara que ja no vull pretendre ser el que no he sigut, ara que d’aquest mar me’n conec tot rastre d’ombra… Llegir-ne més
Somni perible
Laura Gálvez-Rhein, Meritxell Pons Calderón. Vas voletejar per la pissarrosa cúpula de vellut que s’eriçava amb el teu frenètic voletejar, crispant els sentits inorgànics víctimes de l‘inert raciocini, que es dispersaven en una atropellada revolada… Llegir-ne més
La versió més íntima de nosaltres
Elena Aranda Martínez, Laura Gálvez-Rhein. I què llunyana aquella nit que convidava (recordes?) a la versió més íntima de nosaltres. Abans que el murmuri del vent s’escoli pels marges. I abans, molt abans,… Llegir-ne més
Pedra, paper, tisora
Jaume Ten Utesà, Laura Gálvez-Rhein. Pedra Retrat de família M’afirmo i servo intacte l’alt subjecte ressort clànic d’amor. I amb l’objectiu enfoco el positiu i el negatiu i exposo tota causa i tot efecte. Retrato… Llegir-ne més
