Art

Escriptura i oralitat

Si Sergi Mas hagués nascut a l’Edat Mitjana, hauria esculpit verges i sants, però entre els encàrrecs d’esglésies i altars hauria sojornat en palaus, castells i fortaleses.

Quelcom d’innat en aquest personatge n’hauria fet un joglar que de poble en poble, seguint mercats, fires i festes, hauria contat proeses de guerres, amors apassionats, amants desventurats o facècies de poble, xafarderies de veïnats, corrandes, rondalles, llegendes i contes de vora el foc, amarats de bruixes, fetilleres, fades, follets, nans, genis, dames blanques i dones feres i llimois socarrats.

Els oients bocabadats escoltarien encanteris, virtuts de pocions màgiques, els secrets de la ruda remeiera, o els beneficis de la ingesta de cargols o llimacs crus per guarir les rampellades d’estómac.

I per descomptat, faria somiar l’auditori parlant d’olles plenes d’unces d’or o de menairons enfeinats a enriquir el propietari.

Descobriria els simbolismes màgics, els mites o les creences que vénen de la foscor del temps. Qualsevol rei l’hauria pres al seu servei i entre bromes i veres, ara avantant-lo ara cantant-li les veritats, hauria estat el desapercebut conseller.

Doncs, bé, de tot el que hem dit, ens en parla el Sergi en els seus escrits amb títols tan encertats o suggerents com Cassigalls, Les valls desitjades, “El llimoi carnús”, entre altres narracions en publicacions periòdiques d’aquest país.

Sergi Mas és un compendi d’escultor, d’home d’ofici, artesà, tallista, gravador i dibuixant: un artista. Però en el sentit ampli i col·loquial d’aquest terme és un somiador, idealista desinteressat, desgavaner si les muses no l’atabalen, treballador deshorat capaç de dejunis i vetlles quan la dèria creadora l’embolcalla.

Portada de Les valls desitjades (2005)

Però ara parlem del Sergi escriptor, d’aquell que emparentava amb els joglars i trobadors. D’aquell que diu: “I doncs, vejam, per quins set sous un ha d’ésser el de la discòrdia en aquesta temptadora cosa d’escriure.” D’aquell que explica coses. Heu estat mai en una sobretaula amb el Sergi? Llavors descobriríeu la riquesa del seu anecdotari.

Reviuríeu aquelles vesprades d’hivern vora el foc, escoltant les contalles de l’antigor o les xafarderies del poble a la barberia, cal sastre o el safareig.

I és que el Sergi forma part de la memòria d’Andorra i d’una manera molt especial de la parròquia de Sant Julià. Atent a tot el que s’explica o es cou al país, és un veritable cronista d’aquestes valls.

Com diu ell mateix a Cassigalls, són relats “recollits a còpia d’anys, d’esborrallar al paper o d’emmagatzemar en un racó de la memòria, vivències, contes o faules oïdes al vol o en amical recolliment”.

La seva inquietud per tot el que s’ha viscut en el passat, l’ha portat a recollir llegendes, tradicions, creences, costums, dites, rondalles i fins i tot remeis, pocions o encanteris, amb olor de sofre o d’encens. El Sergi és un gran folklorista, com els d’abans, la seva dèria a recollir tot quant ha passat o passa de generació en generació l’ha fet un profund coneixedor d’aquest país

Amb un deix de ciència, cita els informants o es repeua en els estudiosos del folklore pirinenc. Gràcies a la seva dèria, quantes vivències del passat d’aquestes valls no s’han perdut, o quantes facècies, dites, acudits i anècdotes dels seus contemporanis, personatges populars amb peculiar caràcter i singulars històries que han definit el tarannà quotidià del poble de Sant Julià i per extensió d’aquestes valls, perviuran per fer conèixer en el futur com vivíem nosaltres.

El Sergi gaudeix assabentant-nos d’aquest món que ha recollit. S’ho passa d’allò més bé explicant-ho. Hi posa l’ànima i quasi bé ho escenifica com en els seus dibuixos, amb un to burleta, sorneguer o irònic quan s’escau, o amb un deix misteriós si la contalla és seriosa.

El lèxic que empra Sergi Mas és ric, culte, amb definicions exactes i metàfores encertades, adobat amb les expressions autòctones del català d’Andorra. També posa en boca dels protagonistes, quan s’escau, paraules d’un francès importat pels que emigraven temporalment a Besiers o al talc de Lusenac adobat pel turisme dels veïns de nord, majoritari els anys 50 del segle passat o enriquit per les madams de l’escola francesa de Sant Julià.

També s’endinsa en una narrativa gratant la novel·lística, basada en fets populars o quotidians i contemporanis amarats d’antigor amb barreja de bruixeria i Internet. Tot quant ens explica el Sergi ho trobarem després il·lustrat en encertats gravats, dibuixos i pintures; bruixes, gats endimoniats, ocells de mil colors, dames blanques i reis indis o petits menairons i tamarros conviuen amb el vell que solca la neu sota un feixuc feix de llenya, els dallaires compartint carn a la llosa o la gent que enfila tabac vora el foc.

I d’una manera especial el que ens explica en els seus llibres o plasma en grans plafons a la manera de l’escola holandesa d’un Peter Brueghel o Lucas Cranach, i ens fa reviure tot un poble en la matança del porc, el cultiu de tabac, o l’aplec de Canòlic. Finalment, recorda les imatges que de tot el món llegendari ens ofereix en els magnífics segells de La Poste, on retrobem il·lustrats els textos d’Ordino en Sergi Mas.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC