Joan Xandri

Joan Xandri- Fotografia: Manel Gibert

M’ho deia un (o potser més d’un, no ho recordo) dels membres del col∙lectiu Portella en el decurs de l’acte de presentació del primer número de la revista: sense la mà del Joan, aquesta publicació (Portella) seria una altra cosa, no sé (sabem) si millor o pitjor, però segur que no transmetria d’una forma més adequada l’esperit amb què hem encetat aquesta aventura, no s’ajustaria més a la realitat d’allò que volíem plasmar. (Transcripció més o menys aproximada, però el sentit era aquest.)

Avui, a més del treball –agraït, segur– de posar ordre a l’entramat de textos i d’il∙lustracions que conforma el cos de la revista, li ha tocat participar-hi com un dels protagonistes dels continguts. I ho fa formalment de manera plenament solvent –se li nota l’ofici, els oficis– I conceptualment de forma sincera, sense concessions ni traïcions al tema imposat: l’obra d’Isabelle Sandy.

El pensament, les reflexions, les històries que l’escriptora posa negre sobre blanc són perdurables en el temps, únicament cal adaptar-les en funció de l’entorn científic, tecnològic, econòmic… i també, és clar, físic. I aquí és on intervé la mà creativa de l’artista il∙lustrador per suggerir-nos uns moments espacials que, encara que generalment reconeixedors tant pel que fa al lloc com al temps, han experimentat un canvi, fruit de l’intent –penso que aconseguit d’entendre l’atmosfera (no m’agrada la paraula, però no en trobo cap de millor) que envolta els personatges que es mouen en l’obra de Sandy, per oferir-nos-els com un marc –físic, però també anímic– possible i idoni que ens endinsa més profundament en la història narrada.

És, definitivament, una obra que, encara que pot caminar sola sense cap problema, complementa de forma evident i enriquidora tant l’obra de Sandy com els textos que s’hi refereixen.

(Voluntàriament m’he estat d’exposar-vos el bagatge formatiu i els mèrits acadèmics o artístics del Joan Xandri, que, evidentment, en té, i molts. No crec que calgui. Penso que és més interessant intentar veure com es concreten, artísticament parlant, les seves emocions. Espero que aquest enfocament agradi al lector –i a l’autor–; si no és el cas, us en demano disculpes.)

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC