És un pianista i compositor molt polivalent. Un dia toca música cubana i l’endemà acompanya una cantant lírica. Ha actuat amb músics de prestigi i acaba d’enregistrar un quart disc, ara de flamenc, amb Pablo Gómez (percussions) i Manuel Alonso (guitarra). Per aquest projecte Barceló ha hagut de desaprendre “i absorbir-ho tot com una esponja” mentre explota un dels seus trets diferencials: l’stride, tècnica semblant al ragtime amb ritmes més complexes i amb la mà esquerra. “És el que més solvència em dóna”, diu, perquè no tothom pot fer-ho.

Dirigeix l’Escola de Música de les Valls del Nord des de fa vuit anys i ha publicat tres discos: Latin Stride (2010), Grandalla (2012) i Esperança (2014). Va crear la Grossband, va impulsar l’Andorra Big Band (un projecte al qual no ha renunciat), toca amb bandes de música llatina i covers de jazz amb Susanne Georgi i Efrem Roca, amb qui repeteix acompanyat d’Ester Peralba a Quintet.ad.