Komanem: rock

“Ens agradaria que la gent d’Andorra sabés que hi ha un grup de rock que canta en català, que som bona gent i toquem mig bé”. Així s’expressa el vocalista dels Komanem, Jordi Díaz, en la que podria ser la carta de presentació de la banda.

La formació, integrada per Díaz (veu), Jordi Solé (bateria), Mario Cruz (guitarra) i Carles Figueras (guitarra), és de les poques -juntament amb Lluís Cartes i els Fluxes, i els cantautors Quim Salvat i Blau d’Àngel– que componen íntegrament en català. “Vam optar per la llengua”, diu Solé. A més, afegeix Díaz, “tampoc hi havia gent que cantés en català, quan vam començar hi havia molts grups de heavy i de metal, però en anglès”.

Komanem. D’esquerra a dreta: Carles Figueras, Jordi Díaz, Jordi Solé i Mario Cruz.
Fotografia: Eduard Comellas.

Amb una vintena de temes sota el braç compostos per Díaz i arranjats posteriorment pels dos guitarristes, el grup fa deu anys que toca i uns cinc que segueix un estil molt més rocker. Els membres de Komanem, que se senten còmodes amb aquest gir, en responsabilitzen Cruz, que “és molt més canyero”.

Han tocat més a Catalunya que Andorra, on diuen que normalment es troben amb un públic “distant”, a diferència del que han viscut als territoris veïns. Però tot i una trajectòria de deu anys i diversos concerts a les esquenes, fins a la incorporació de Carles Figueras el 2015 els Komanem es prenien la música com una afició, feien algun concert de tant en tant, componien els seus temes, assajaven al local, però no tenien material enregistrat ni cap ambició en aquest sentit. “El Carles ha estat una revolució”, diu Solé. A Figueras el sorprenia “que un grup com ells, amb tants anys tocant, no tingués res gravat, i vaig començar a collar-los”.

El resultat de la pressió positiva del guitarrista és un disc, El silenci és viu -enregistrat amb Jesús Rovira, membre i compositor de Lax‘n’Busto-, que ha vist la llum aquesta tardor per reivindicar que, després d’un any i mig treballant “a l’ombra”, la banda està més viva que mai.

El català, una oportunitat

Hi ha qui pensa que el català pot ser un fre a les seves expectatives perquè té una projecció menor, limitada a un territori concret. Però el cert és que la música en català obre moltes portes i ara torna a estar de moda. Concursos com el Carles Sabater i el Sona9 han estat plataformes importants per a músics i bandes que han aconseguit molta més notorietat que si haguessin triat una altra llengua. El rock en català ha deixat de ser minoritari per esdevenir una oportunitat i ha demostrat que també es pot fer música de qualitat en català i creuar fronteres.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC