Art

Kunstank: Som el que mirem

La vista arriba abans que la paraula, deia John Berger a Maneres de mirar. No per casualitat es diu que els ulls són el mirall de l’ànima. És indubtable la connexió que existeix entre el que veiem, el que ens entra pels ulls, i la comprensió que cadascú de nosaltres tenim del món que ens envolta; es tracta d’una percepció única, personal i subjectiva. Igual que aprenem a llegir i a parlar, caldria educar la mirada per aprendre a mirar. Més enllà de la contemplació i lluny de la complaença que atorga reconèixer allò que s’està veient, l’art –i els llenguatges contemporanis encara més– ens permet veure el que no és visible a la simple visió. Cal activar la mirada interior per interpretar el que es veu, a vegades no sense esforç. Quan es produeix aquesta connexió, l’experiència artística esdevé reveladora i l’ull ja no deixa de buscar. L’art passa a ser molt més que una experiència estètica, és capaç de generar pensament, coneixement, debat i, per què no dir-ho?, canvi social. Crec en l’art i en la seva capacitat transformadora dels espais, els territoris, les persones, les ànimes i les societats.

Visita a la instal·lació de Juan Muñoz, Double Bind al centre PLANTA. Fotografia: Alba Doral

El contenidor d’art, traducció literal de Kunst –‘art’ en alemany– i Tank –‘contenidor’– és un concepte pensat per trobar la connexió entre una obra i un espai. Però abans que això és una voluntat de propiciar i facilitar aquesta possibilitat de canvi, de revelació, i compartir-la amb el públic. Establir la connexió de l’artista amb el públic mitjançant l’obra d’art i l’espai on es presenta. Una altra raó de ser d’aquest projecte és poder viure l’experiència artística en llocs que no li són propis o habituals, com les galeries, els museus o les sales d’art. Alliberar-se d’aquests contextos és també un avantatge, tant per a l’artista com per a l’espectador. El format del Kunstank aconsegueix una comunió més íntima i directa entre l’artista, l’obra i el públic.

“Kunstank és també militància cultural i resistència
en una societat sovint massa conformista
amb el que se li mostra i amb les maneres de mirar.”

La manca de polítiques, la inexistència d’indústries culturals i de circuits i la dificultat per trobar referents i llocs d’expressió artística i creativa fan indispensable l’acció cultural i artística. El talent hi és, i la necessitat creativa dels artistes es fa més viva i present en un entorn idíl·lic i natural, en un paisatge com el nostre, que cal provocar amb una mirada oberta. D’una manera precària, per la manca de recursos, però ambiciosa per la qualitat dels artistes i els projectes, Kunstank és també militància cultural i resistència en una societat sovint massa conformista amb el que se li mostra i amb les maneres de mirar. 

Ídols, deesses i bèsties amb Jordi Casamajor, Sant Martí de la Cortinada

Instal·lar els éssers i les criatures icòniques d’aquest escultor a l’absis original de Sant Martí va fer possible, per primera vegada a Andorra, provocar el diàleg entre el llenguatge contemporani d’un artista i l’art romànic. Les pintures originals del segle XI de Sant Martí són una de les joies més destacades del patrimoni nacional, que sovint passen desapercebudes. Una aventura que va ser possible gràcies al suport rebut per part del rector d’Ordino, mossèn Joan Fenosa.

Algunes de les peces del contenidor de Casamajor a l’església de la Cortinada. Fotografia: E.S.

Orígens amb Joan Xandri, Casa Masover

La importància dels lligams a la terra d’aquest pintor, una identitat compartida per molts pirinencs, es va conceptualitzar a la instal·lació Arrels en un altre símbol del patrimoni civil, les cases pairals. La Casa Masover, inclosa en el llegat de Casa Rossell i dependent del Centre de Natura de la Cortinada, va obrir les portes com a centre d’art per primera vegada amb una obra tel·lúrica, pintures matèriques que mostren les entranyes de la natura.

Quadre de Joan Xandri exposat a Casa Masover. Fotografia: E.S.

Transire amb Domènec Montané, camí escolar

La manca d’espais urbans em va portar a escollir el camí escolar, un passadís soterrat que va del poble a l’escola, per fer un grafit de grans dimensions. És un espai lligat a la infantesa de l’artista, que va treballar la multiplicitat de la imatge, la pèrdua d’identitat i els significats amb un retrat del Che despullat dels símbols que li són habituals. Transire recollia també el pas de la infantesa a la joventut en l’obra pictòrica que va acompanyar el grafit, cedit a la parròquia per l’artista. 

Imatge exterior del contenidor Transire al camí escolar d’Ordino. Fotografia: E.S.

Preludi de Laura Maresc, capella de Santa Bàrbara

Vam aconseguir tornar a obrir un espai tancat al públic que forma part del patrimoni nacional. La capella del segle XVII es troba en una cruïlla de camins, encara en plena natura, subtilment amenaçada pel creixement urbanístic. En aquest entorn es va proposar Preludi,una reflexió sobre la fragilitat del paisatge. Els nius de l’artista, que va viure en aquests prats la seva infantesa, mostren aquest equilibri fràgil del paisatge que ens envolta. L’obra orgànica i l’art trobat de l’escultora Maresc es va mostrar en la seva totalitat amb altres línies expressives de treball que vam poder exposar a Casa Masover.

Contenidor Preludi a la capella de Santa Bàrbara d’Ordino. Crèdits: J.D.

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC