La nova generació

Amb la bona música no hi ha barrera generacional. Els joves talents no solament ho saben sinó que se’n nodreixen.

Sara Núñez és un dels exponents d’aquesta nova fornada. Té dinou anys i ha començat a estudiar música a Barcelona. Ho té claríssim: “L’objectiu és viure de la música”.

Sara Núñez, cantant. Fotografia Eduard Comellas.

Fa només cinc anys que va iniciar-se en les classes de cant, malgrat que sempre ha tingut “molt d’interès pel jazz, el funk i el rock”. S’inspira en grans dives com Amy Whinehouse, Aretha Franklin, Lalah Hathaway i Janis Joplin, i per a ella, “cantar és com una manera d’expressar-me, em fa sentir bé i m’estimula”.

Els darrers mesos s’ha prodigat per diversos escenaris del país acompanyada a la guitarra d’Àlex Bagaria, amb qui interpreta soul, blues i rhythm and blues. Els va presentar el seu professor de cant, Juli Barrero, de qui diu haver après molta tècnica vocal. A més, confessa que era molt tímida fins que va pujar per primera vegada a un escenari, on “em vaig alliberar i vaig veure que feia sentir quelcom a la gent, vaig entrar com en trànsit i em vaig oblidar de tot”.

Escoltar-la és un plaer, té un estil molt personal i els peus a terra. “Vull poder dir alguna cosa amb el que faig, perquè de veus, sempre n’hi haurà de millors”, afirma. Ara també ha començat a compondre i ha tocat amb altres músics com el multiinstrumentista Toni Fernández, de vint-i-dos anys, a qui també li haurem de seguir la pista.

De les joves promeses, Núñez és la que més escenaris ha trepitjat darrerament, però hi ha d’altres bandes que volen fer-se un lloc. Els Broken Strings en són un exemple. És un grup format per Laia Rodríguez (veu), Marc Rodríguez (guitarra), Oriol Tudó (guitarra), Adrià Tudó (bateria) i Joan Tarifa (baix). Tenen entre quinze i divuit anys i, encara que versionen rock “de totes les èpoques”, com AC/DC i Police, estan més marcats pel punk de Green Day i Offspring. “Som joves però ens agrada l’old school’”, assegura Tarifa. Els Broken Srings neixen d’una formació anterior anomenada Apolo6, que ja havia actuat en alguns locals de música en directe.

La majoria dels nous talents es forma o s’ha format en escoles de música, clàssiques o modernes, i des d’aquest any disposen d’una nova plataforma: el concurs per a bandes emergents ANDplificador.

Quant a noves veus, el 2009 els mestres de l’escola andorrana d’Encamp Gil Blasi i Jordi Porta van crear el Cor Rock d’Encamp, un projecte que no només no ha deixat d’assolir èxits, sobretot després d’esdevenir membre de l’organització coral anglesa Rock Choir, sinó que arran de l’acollida, aquesta tardor s’amplia amb el Cor Rock d’Andorra, per a majors de setze anys. Són projectes nascuts de la il·lusió que, a més de tenir un component educatiu, social i cultural destacat, seran de ben segur l’origen d’una nova i interessant generació de músics.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC