Landry Riba: atmosfèrica, modern classical

Amb divuit anys Landry Riba va canviar l’acordió pel baix. Quinze dies després, un company que tocava la guitarra li va comentar: “M’han dit que t’has comprat un baix; muntem un grup?”

Landry Riba. Fotografia: Eduard Comellas.

“Mai no l’havia tocat”, afirma, així que va començar a estudiar-lo a Tolosa durant l’etapa universitària. Allà va descobrir-ne totes les possibilitats i va introduir-se en el món del jazz i la música moderna. “He volgut provar-ho tot: pop, rock clàssic, rock més dur, blues, jazz i experimental”, explica. I ho ha fet en diverses bandes com The Axle, Acrobass, i altres de versions i de jazz, fins al naixement del seu propi projecte, que actualment compagina amb Less is More i Love It.

El Landry Riba Project està pensat per al baix, amb bases elèctriques i un trio de cordes. Fa música atmosfèrica o “modern classical”, un estil “que es presta a una certa escenografia” i que li ha permès tocar al coll d’Arenes, Juclà, la vall d’Incles i Ràdio Andorra. L’entorn natural del país és bàsic en una proposta molt orgànica i introspectiva. Als seus discos es poden sentir “un ramat d’ovelles, campanes d’esglésies romàniques, rius, vent, el foc i passes a la neu, com si l’entorn fos un instrument més”.

El 2013 va començar a compondre, el juny del 2014 ja va presentar el primer disc, They were trapped in the dream of a dog, i al cap d’un mes començava a preparar el segon, que va publicar el 2015 amb el títol de Tales from behind the mirror. En els dos casos ha acompanyat els treballs d’audiovisuals perquè “el discurs tingués una coherència molt clara”.

Aquest 2016 l’està dedicant a la producció i a donar més rodatge al projecte. Un dels concerts més destacats va ser el de la Temporada de l’Auditori, on va tocar amb un sextet de cordes format per músics de l’ONCA (doblant el format habitual de trio amb violí, viola i violoncel) i tres membres de la banda de metal Persefone, afegint-hi piano, guitarra i bateria. Un format gens evident que va suposar arranjar tots els temes només per a una actuació.

Recentment ha començat a col·laborar amb Jordi Claret, amb qui “cada concert és diferent” perquè es desenvolupa sobre una base i creix en funció de la improvisació. En tot aquest camí, Landry Riba ha treballat amb el productor del grup islandès Sigur Rós i el pianista Federico Albanese.

Concerts a domicili

La música no passa pel millor moment. Però precisament en els moments més durs neixen les millors idees. Molts intèrprets ofereixen actuacions en petit format i a domicili. Landry Riba ja n’ha fet algun a Andorra i n’és un defensor per la quotidianitat i la connexió amb els assistents. A França i a Berlín ja es lloguen pisos buits durant una nit per a aquesta mena de concerts i per a presentacions de llibres. D’aquesta manera es rendibilitzen els habitatges i es crea un altre circuit cultural. A Andorra hi ha poques sales, però de pisos buits n’hi ha uns quants. És qüestió de posar-s’hi. Però recordeu convidar els veïns.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC