‘Les muntanyes voladores o quan SuperLópez va salvar Andorra del malvat Boris II (o Pieras)’

Superlópez és un superheroi vulgar i corrent amb tots els poders, superpoders i extrapoders que els senyors López somien posseir com a contrapartida de les seves frustracions diàries. És el mateix López, Gómez, Rodríguez, de l’adrogueria, de l’estanc, de l’oficina, de la perruqueria, etcètera. En resum, que Superlópez som tots. Però… Compte! Quan vulguem solcar veloçment els aires contaminats de la nostra ciutat, hem de tenir molt present que és la imaginació qui vola, no nosaltres…”

El personatge de Superman (DC Comics) va aparèixer per primera vegada l’any 1933. És un superheroi guapo, fort, extraterrestre i, alhora, molt humà. Té vuitanta-cinc anys i continua en plena forma. El 1973, el dibuixant Jan (Juan López Fernández, 1939) va rebre l’encàrrec de l’editorial Euredit de fer un volum paròdic de Superman. Jan no ho veia clar, no es considerava un humorista, i va crear Superlópez, un personatge a l’estil de l’espanyol mitjà, un home frustrat que s’imaginava ser un superheroi. L’any següent, el personatge va entrar a formar part de la cartera de l’editorial Bruguera, on va guanyar protagonisme fins que el 1987 se’l va quedar Ediciones B, que encara el publica. Jan no solament dibuixa Superlópez i companyia, sinó que també n’és el guionista.

Superlópez (o Juan López Fernández) ha viscut desenes d’aventures per tot el món, i Andorra no en podia ser l’excepció. Coincidint amb el trentè aniversari del personatge, Jan va publicar Las montañas voladoras (Ediciones B, 2004), una historieta on Juan i la seva parella, Luisa Lanas (àlter ego de Lois Lane, que no es deixa impressionar pel personatge de la capa), i el seu amic Jaime González Lidenbrock se’n van de vacances al Principat; però, com sempre, no poden estar tranquils: un malvat rus aspirant a rei, Boris II, planeja emportar-se el país… volant. Per sort, Superlópez ho impedirà.

Jan es va inspirar en el relat real de Borís I, l’estafador rus que l’any 1934 va arribar al Princi-pat i es va proclamar rei d’Andorra. Va aconseguir el suport del Consell General i fins i tot va redactar una Constitució, però un conseller disconforme en va informar el copríncep d’Urgell, el bisbe, que va enviar la Guàrdia Civil perquè el detinguessin i l’expulsessin. A Les muntanyes voladores, el rei és Boris II i els fets passen l’any 2004, amb Caldea inclosa i el cap de Govern Marc Forné somicant “Andorra, no em deixis!”.

El dibuixant recrea a la perfecció tots els escenaris andorrans, perquè en tots els àlbums Jan vol ser coherent i convincent, visita els llocs que dibuixa i busca que siguin reconeixibles per al lector, perquè s’hi identifiqui i el relat cobri vida. Això sí, sempre amb tocs surrealistes.

Jan es va prendre tan a pit que l’aventura andorrana fos al més realista possible que l’enemic de Superlópez, Boris II, té el rostre –ni més ni menys– de Joan Pieras, l’ànima del còmic a Andorra, l’impulsor del saló La Massana Còmic, la cita anual a la qual Jan no falla i on més d’una vegada ha estat convidat destacat.

Pieras i Jan són molt amics, i el primer sempre va animar el dibuixant a fer alguna cosa d’Andorra. “Però ell no s’inspirava, em deia que no li sortia res”, conta. Aleshores, Pieras li va regalar el llibre Borís I, rei d’Andorra, d’Antoni Morell (1984) i Jan es va il·luminar.

“Quan va llegir aquell llibre em va escriure i em va preguntar si aquesta història era real. Després va venir a Andorra i va fer gairebé mil fotografies, i de tot això en va sortir Les muntanyes voladores.

A més,va coincidir que Pieras s’havia deixat bigoti i tothom li deia que s’assemblava a Borís I. La resta és història. I, a més, Les muntanyes voladores va ser el llibre més venut al Saló del Còmic de Barcelona d’aquell any. Jan va fer més propaganda d’Andorra amb el seu còmic que cap altra cosa”, puntualitza Pieras.

Tots dos es van caure bé, gràcies a la insistència de Pieras. L’autor, que no volia anar enlloc, va cedir i el primer cop que va anar a un certamen de còmic va ser al de la Massana. “De fet, la seva dona m’ho va agrair, perquè a partir de venir aquí, va començar a assistir als salons. Fins i tot, un any que el de la Massana va coincidir amb el de Barcelona, ens va triar a nosaltres!”, recorda entusiasmat. Tant d’afecte mutu no podia acabar d’una altra manera: amb un homenatge en forma de còmic.

Les muntanyes voladores és el volum número quaranta-tres de Superlópez. Jan construeix la historieta a partir de la peripècia real de Borís Skóssirev i converteix Joan Pieras en Boris II, un presumpte descendent de Borís I que reclama el tron andorrà. Aliat amb el renascut Tchupón, el Senyor dels Xumets, Boris II planeja que Andorra esdevingui una illa volant–semblant a l’illa Laputa que Gulliver visita en un dels seus mítics viatges–, col·locar-la enmig de l’oceà Pacífic i proclamar-se rei de les Valls d’Andorra, per després entregar-les als promotors i especuladors immobiliaris que li donen suport. Però, com ja sabem, Superlópez, tot i ser un superheroi d’estar per casa, ho evitarà.

“Un àlbum que resulta atractiu per a tots els públics: per als nostàlgics, que veuran tornar un malvat clàssic, i per als aficionats a les aventures turístiques de Superlópez, que trobaran reflectida Andorra amb tot detall”.

L’any 2005, el Comú de Canillo va repartir entre els veïns una edició de mil exemplars traduïda al català per Maria Dolors Alibés, Les muntanyes voladores. Si en teniu un, conserveu-lo. És una relíquia. Ara bé, sigui en castellà o en català, el còmic de Jan és un homenatge a Andorra, i les vinyetes són una obra mestra de la recreació d’escenaris del país, des d’esglésies fins a centres comercials, carrers, paisatges i monuments. A Jan no se li escapa cap detall. No en va, va fer més de mil fotografies!

Com a agraïment per Les muntanyes voladores, el 2011 Jan va ser homenatjat en el marc de la inauguració de l’exposició que li va dedicar el Museu del Còmic de la Massana, amb una trentena de planxes originals de l’autor, quan encara dibuixava i acoloria a mà. Per crear Les muntanyes voladores, l’historietista castellà ja va utilitzar els procediments informàtics.

En l’última edició de La Massana Còmic, Jan va tornar a ser-ne un del convidats, aquesta vegada amb originals de Don Talarico. De moment, no ha repetit ni amb Boris II ni amb Andorra, però amb setanta-nou anys encara no ho descarta. Potser el casino li suggereix alguna nova aventura de Superlópez.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC