Les versions, valor segur

Les bandes de versions són les més actives perquè solen ser un valor segur. Entre la multitud de formacions que opten pels covers, algunes han anat un pas més enllà.

És el cas de Pukers Love the 80’s, creada el 2010 pels Persefone Toni Mestre, Carlos Lozano i Sergi Bobby Verdeguer, i el vocalista de Mordigans, Santi Casas. Un quartet que encara se sorprèn de l’acollida que tenen els seus esbojarrats concerts.

Punkers love the 80’s. D’esquerra a dreta: Carlos Lozano, Santi Casas, Toni Mestre i Sergi ‘Bobby’ Verdeguer. Fotografia: Eduard Comellas.

Aquesta és precisament la clau de l’èxit d’un grup que va sorgir amb un únic objectiu: telonejar Marky Ramone en el seu concert a Andorra després que una de les formacions programades caigués del cartell. Els quatre músics van crear la banda el dia abans amb la intenció de tocar, fer-se una foto amb Ramone i dissoldre’s. “Per això el nom inicial era Punkers for 25 Minutes, que era el temps que durava l’actuació”, explica Verdeguer. Van sortir disfressats “perquè el que fèiem era tan penós que ens feia vergonya”, afegeix. Però un cop embarcats en el deliri, el xou va ser tan divertit que van continuar per petició popular amb espectacles encara més esperpèntics. I ara resulta que “és el grup amb què més concerts hem fet”, cosa que -confessen- “al principi era frustrant”. “És una broma que se’ns ha escapat de la mà”, diu Casas, orgullós del fenomen que s’ha creat al voltant dels Punkers.

Love it. D’esquerra a dreta: Héctor Pérez, Carina Ventura i Landry Riba.
Fotografia: Eduard Comellas.

Altres formacions han volgut donar la volta a les versions que interpreten, lluny de ser tant extravagants com els Punkers. Carina Ventura, Hèctor Pérez i Landry Riba van formar Love It per interpretar temes de música moderna adaptades al gipsy jazz generant els seus propis covers i amb una estètica molt treballada. Han fet seves “The Eye of the tiger”, “Bad Romance”, de Lady Gaga, “Back to Black”, d’Amy Whinehouse o “Pump up the jam”, de Technotronic. “No ens tanquem a res”, diuen destacant la seva versatilitat en un marc de petit format.

Encara que la majoria de grups de versions reconeix que els de dimensió més petita aconsegueixen més contractacions perquè són més rendibles, Iarakè & Ginger trenquen la dinàmica. Format per alguns dels músics més veterans, com Robert Marsal, Agustí Compte, Ted Bazán, Manel Martín, Jean Louis Thore, Fab Villalva i, des de fa quatre anys, Laura Estiarte com a Ginger, el grup es dedica a versionar el rock dels 70 i acaba d’incorporar una saxofonista.

IaraKé & Ginger, amb Laura Estiarte, Agustí Compte, Ted Bazán, Fabià Villalba, Manel Martí, Jean Louis Thorree i Robert Marsal. Fotografia: Eduard Comellas.

Destaca pel que anomenen un so iarakeitzat i per la imatge pin-up de la vocalista, que també potencia a Lady Scarlett, duet que forma amb la seva parella, Robert Pujol, amb una proposta en què tenen cabuda el jazz, el soul i el rock.

Concert de Iaraké & Ginger al Festival JazzHivern

Aquests són els estils habituals de les bandes que més es prodiguen, com The Laguards, que enregistra primer disc aquesta tardor, i, sobretot, els Blue Tonics, on trobem Marc Casadevall, Àlex Bagaria, Otili Pinto, Òscar López i Eric Barse.

Bluetonics. D’esquerra a dreta: Marc Casadevall, Otili Pinto, Eric Barse, Àlex Bagaria i Òscar López. Fotografia: Eduard Comellas.

Amb una imatge molt característica que recorda la Nova York dels anys 50, se centren en el blues més vintage i han recorregut pràcticament tots els escenaris del país, igual que The Velvet Blues Band, la banda de Virginia Yáñez, Marc Millian, Pablo Villar, Guillermo Stringa i Dante Falótico, també dedicada al blues però que inclou temes més contemporanis, i que alterna veu femenina i masculina. Tres dels seus membres, a més, han format el trio Vibrant en Clau de Soul, en què se centren en aquest estil combinant-lo amb el jazz, de la mateixa manera que Quintet.ad o The ChillsTrio.

El pop i el rock en totes les variants i de totes les èpoques són els estils que ocupen la majoria de la resta de grups de versions, com Think Twice, ¾ de 15, Kaktus, Old School, Freyja, Tobacco Road, la banda tribut Metallicand, Taylor and Son, Purple Snake, la formació rockabilly Manu & the Vodka’s i, fins i tot, Moraband -format pels treballadors d’una entitat bancària que comparteixen vocalista i directiva amb els Vintage– com també els Black Thursday, que ara col·laboren habitualment amb el Cor Rock d’Encamp.

Les altres versions

Entre la gran oferta de bandes de versions, sobresurten tres projectes pel fet que són, si més no, poc habituals i més arriscats: la fusió de música barroca i actual de Barrockers, una proposta de l’ONCA per fer més propera la música clàssica; el folk medieval dels Pedral, que també vam veure en la darrera edició del Jambo; i el rock cristià de One, de recent creació que aquest novembre actua al Canòlich Music, festival que en cada edició atrau un miler d’assistents a Sant Julià de Lòria.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC