Art

L’estrany cas de la vaca Bernarda

D’ençà que va arribar a aquestes valls, a final dels anys cinquanta del segle passat, l’impuls creatiu de Sergi Mas ha deixat la seva petjada en diversos àmbits de les arts a Andorra. Com posen en relleu les diverses contribucions que vertebren aquest monogràfic, no són poques les facetes conegudes de la seva obra. Però el Mas exlibrista (i “exbaculista”), gravador i ceramista (entre d’altres) no ens hauria de fer perdre de vista la seva contribució a la premsa periòdica andorrana entre els anys setanta i vuitanta.

La munió de tires còmiques presents a les hemeroteques del país, protagonitzades per la vaca Bernarda (publicades a Andorra 7) o pel murri llimoi Carnús (a Andorra Magazine), donen la mesura del perfil caleidoscòpic de l’autor.

A banda de l’element narratiu propi a les primeres expressions gràfiques, al llarg dels segles la il·lustració com a vehicle de crítica social, i en la seva funció humorística, ha constituït un ressort bàsic per a la bona salut de qualsevol col·lectiu social. Des de l’aparició dels primers comic strips de The Yellow Kid, passant per l’enyorat setmanari satíric anglès Punch, l’humor gràfic ha estat el refugi ideal per a ments inquietes sense un altre nínxol on posar-se a recer. Un bon exemple d’això el trobem també en publicacions amb una gènesi anterior a Mas (L’Esquella de la Torratxa) o contemporànies seves (com per exemple La Codorniz).

Retrat del llimoi Carnús (1971) el dia de la seva presentació en societat a l’Andorra Magazine
núm, 24, p.18

Resseguint la petja de les publicacions esmentades pel que fa al seu to, Sergi Mas s’atansa a la realitat andorrana, a voltes de forma càndida i a la vegada sarcàstica, a partir d’elements ben característics d’aquestes contrades.

Primeres malifetes del llimoi Carnús, el dia de la seva presentació en societat a l’Andorra Magazine núm. 24, p.18

Les disquisicions escrites d’en Carnús sobre temes diversos relacionats amb el país estan acompanyades per episodis gràfics en què, fent honor a una de les múltiples accepcions que li dóna nom, el llimoi es dedica a fer la guitza al personal de maneres ben diverses. Per exemple, a la muntanya, damunt el fardell d’un paquetaire, tot il·luminant la nit amb una llàntia, assenyala el camí a la Guàrdia Civil fins a la seva víctima: el mateix paquetaire.

El rol murri del llimoi esdevé una mirada més tendra en el cas de la Bernarda, que deu el nom justament al blasó de Bearn que apareix a l’escut d’Andorra, del qual escapa. Menys mordaç en les formes, però, no implica en cap cas menys punyent en el fons. Les seves vicissituds vitals la porten de veure esmicolar-se el seu cor per culpa d’un desencís amorós, passant per un duel dialèctic (o dialàctic) amb la gallina més pinxa de la granja, a guarnir-se amb una màscara de gas que utilitza en les seves passejades a prop d’un forn incinerador.

Els avatars de la vaca Bernarda, esbossos de les tires publicades a l’Andorra
(final dels anys 1970 i principi dels 1980)

Aquesta mostra fragmentària de la militància periòdica de Sergi Mas en la premsa del país, no cal dir-ho, és fruit del criteri més o menys encertat de qui signa aquestes línies. Constitueix, això sí, un pòrtic, una invitació a seguir les traces de maleses d’en Carnús, o les petjades de la Bernarda, fins a l’arxiu de la Biblioteca Nacional. Tot i que del rastre que us hagi deixat en Carnús (un heterònim per a l’artista?) jo potser no me’n refiaria…

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC