Likantropika: música electrònica, ambiental

Likantropika sorgeix d’un neguit d’Albert Bartumeu al qual se sumen des de l’inici, l’any 95, Oriol Vilella i Lluís Cartes. Mesos després, al 96, Vilella i Cartes funden Hysteriofunk amb Òscar Llauradó i Roger Casamajor. Així que Likantropika és el grup del país en actiu amb més trajectòria.

Likantropika. D’esquerra a dreta: Dani VJ Granda, Albert Bartumeu, Oriol Vilella i Paco Bogas. Fotografia: Eduard Comellas.

És difícil de definir. Bartumeu indica que “no és ni música”, sinó “una textura sonora” que ha anat evolucionant des d’un so més progressiu, passant per una etapa central més fosca i inquietant, fins a la fusió actual de música electrònica i acústica. Segons el seu fundador, malgrat haver passat per diverses etapes, “manté l’essència de banda sonora, d’atmosferes que evoquen imatges”.

Després d’uns inicis més experimentals, el grup hiverna fins el 2006, quan torna amb força, ja sense Lluís Cartes, però incorporant-hi la col·laboració de Paco Bogas en la imatge del projecte i les videoprojeccions de Dani VJ Granda Garcia. Bogas recorda que la banda parla de “projeccions crues i industrials des del primer concert al Teatre Comunal l’any 96”, però no materialitza la idea fins deu anys més tard. Des de llavors, música i imatge no poden anar separadament. Segons Bartumeu, les videoprojeccions “són imprescindibles per a la posada en escena”.

Durant aquesta etapa publica a Internet tots els àlbums que té editats: Live 1996, Came dark and silent (2006), Watch them (2006), Moonface (2007), EP2 (2007), The other side (2008), Live 2008 -l’únic en format físic- i Opora (2008). Aquest darrer treball va suposar el trencament de Likantropika amb el seu costat més tenebrós. Ara als directes Vilella i Bartumeu han incorporat a Sergi Bobby Verdeguer a la bateria, David Amat al saxo i Àlex Arajol al violí.

Fan concerts verticals en ubicacions especials amb els músics integrats a la façana d’un edifici en què es projecta un mapping. Albert Bartumeu ja treballa en un nou projecte i VJ Granda li ha llançat un nou repte: “Fer visuals que necessitin ulleres 3D”.

Formats transversals, imprescindibles

Ara la música no només s’escolta, també es mira. I si no, observeu com la consumeixen les noves generacions. Els concerts verticals de Likantropika , els audiovisuals que acompanyen els discos de Landry Riba i el darrer treball multiformat dels Hysteriofunk, Forma, que inclou disc, llibre i curtmetratge, són alguns exemples de com són de necessaris els formats transversals i les col·laboracions en un sector que es reinventa.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC