Madretomasa: rock

Madretomasa va néixer el 2010 per culpa o gràcies a Lluís Cartes, que se’n va anar a fer la volta al món. Sense ell, Hysteriofunk i els Fluxes s’aturaven deixant orfes Oriol Vilella i Fano Pallarés. No obstant això, que aquests dos músics engeguessin un projecte plegats era natural, i Madretomasa va sorgir “amb la premissa de fer un grup de cançons per poder interpretar amb banda i en acústic”, diu Vilella.

Madretomasa. D’esquerra a dreta: Àlex Moldes, Oriol Vilella, Albert Bartumeu, Fano Pallarés i Josu Adánez. Fotografia: Eduard Comellas.

Triar els companys va ser fàcil. Josu Adánez (bateria) i Àlex Moldes (baix) es van incorporar des del primer moment “i va funcionar molt bé”, apunta Vilella. “Al final les bandes es formen per combustió espontània”, afegeix Pallarés, per qui Madretomasa era l’excusa perfecta “per desplegar una fal·lera més guitarrera”.

Per primera vegada els dos guitarristes passaven a tenir el rol principal i a cantar els seus propis temes, que defineixen com “cançons superfàcils” que sempre han “buscat la senzillesa”. I els ha funcionat. Les seves actuacions, que gaudeixen d’un públic fidel, sempre fan ple. “Per fi tenim una banda de rock!”, va celebrar Vilella amb Pallarés després d’un dels concerts dels inicis.

Van començar amb força. De seguida van treure un EP. Deep Jobs va sortir el mateix 2010 amb sis dels temes més destacats.

El 2014 arribaria Blackstone, un recull de cinc cançons de sonoritat similar en què puntualment flirtejaven amb al country. “També vam tenir una època en què volíem fer un EP de nadales”, confessa seriosament Pallarés. En tots dos treballs es trobava a faltar, però, un dels seus hits, Ah Woman!, que sí van incloure en el tercer. El 2015 treien 8 Tracks, amb la incorporació d’Albert Bartumeu als teclats. Aquest darrer àlbum tancava la primera etapa de la formació.

El nom del grup sonarà familiar a diverses generacions d’escolars del Col·legi Janer, del qual van ser alumnes tres dels seus membres. La madre Tomasa va ser-ne la directora molts anys i ens consta que hi havia un article sobre la banda penjat a la sala de professors. De moment, però, encara no els han ofert tocar a l’escola. Potser ho aconsegueixen amb “la propera fornada tomasera”, que s’està coent després que els integrants del grup hagin portat a terme altres projectes musicals i professionals, una etapa “necessària per seguir avançant”, afirma Adánez. “Ara estem bastant radicals i potser surt un tema de rock més dur o fins i tot de crítica política”, diu Pallarés, qui tampoc descarta “un àlbum per a nens. Això és Madretomasa”.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC