Mònica Armengol il·lustra els poemes de Martí i Pol

Apropar-se a la Mònica amb intenció d’esbrinar qui s’amaga darrere els ulls curiosos, bellugadissos, d’un blau oceànic, que saben fixar-se en detalls aparentment nimis, esdevé, d’entrada, més complex del que sembla.

Sabem que és professora al batxillerat de l’Escola Andorrana, i que viu a Arans, a la parròquia d’Ordino. Reconeix, només de passada i sense donar-hi importància, la seva vocació creadora, una inclinació que sembla confessar com una irregularitat en el territori personal al qual tenen vetada l’entrada els indiscrets. I, en canvi, superades les reserves inicials, modulades amb cortesia o timidesa, es descobreix una persona fecunda i propera.

Formada en arts plàstiques aplicades, les ciutats de Tolosa, Barcelona, París, Praga i Chicago han estat les fites d’un itinerari acadèmic i creatiu que aplega tota una varietat de disciplines: la seva curiositat permanent, les ganes d’aprendre i el desig de buscar noves modalitats d’expressió l’han dut a experimentar la direcció artística en l’àmbit cinematogràfic (Art de garatge) i les performances; com també a ser al capdavant de l’escenografia d’estrenes tan sonades com Dakota de Jordi Galceran i Pedra de tartera de Maria Barbal.

Mònica Armengol. Fotografia: Tony Lara

Com a pintora, la trajectòria és dilatada i ha participat en nombroses exposicions col·lectives i, en dues ocasions, ha estat seleccionada per conviure a l’Andorra Tallers d’Art, el cau per on han passat molts creadors del país.

El seu treball destaca per l’ús intens del color, que utilitza amb una força i un vigor que mai deixen indiferent l’espectador, així com una evolució enigmàtica que supera la representació figurativa i s’atansa a formes suggerents que inicien el camí de l’abstracció.

El públic andorrà coneix, sobretot, el seu treball en les instal·lacions. La darrera va ocupar l’espai Artèria, a l’edifici cultural de La Llacuna, i va rebre nombroses visites. PAS, així es titulava, obligava el públic a emprendre una nova forma de relacionar-se amb el fet artístic, i l’animava a participar activament en un procés estètic en què es fusionaven l’espai, el moviment, la llum i les tonalitats.

La capacitat d’adaptar-se al context i d’implicar l’espectador, com també l’apropament gradual a la figuració abstracta i la vivacitat dels colors, són característiques que ha anat desenvolupant i que ara condensa en les il·lustracions que li hem demanat per al dossier sobre Martí i Pol.

Mònica Armengol interpreta els textos del poeta com un conjunt viu, ple de passions, d’emocions i de sen timents. Ho fa amb l’originalitat d’unes formes suggerides i els matisos d’uns colors i d’una llum que han sabut fixar en una imatge l’essència de cada poema.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC