Max Frisch, la por andorrana

El dubte, la culpa, la relació de l’individu amb la societat, la qüestió de qui som i qui hauríem pogut ser; la por, en definitiva, que ens paralitza i ens fa mesells. Temes presents en el pre-text “El jueu andorrà”, i recurrents en una literatura tan vigent com és la de Max Frisch, que suposa un revulsiu, un crit d’alerta davant el conformisme indolent i els totalitarismes que s’escampen per totes bandes en èpoques de crisi. És per això que dediquem aquest monogràfic, il·lustrat per Jordi Casamajor, a l’Andorra de Frisch.

Diversos autors ens apropen a la figura de l’escriptor i a la seva Andorra ectòpica. Jordi Julià contextualitza el conjunt de l’obra teatral de l’outsider suís i en fa una anàlisi interpretativa. Wolfgang Rhein narra la seva experiència particular de lectura i dóna una visió personal del text. Txema Díaz-Torrent ens presenta el personatge polièdric, tant a nivell intel·lectual com en els vessants narratiu i escènic al seu article “Rarus helveticus”.

Comptem també amb les aportacions de l’actor Hans Richter, que insisteix en el dibuix social que fa el drama de Frisch. La directora Ester Nadal parla, en una entrevista realitzada per David Gálvez, del descobriment precoç, de la fascinació pel text i dels preparatius de la lectura dramatitzada d’Andorra.

Les referències constants a la basarda, als oblits culpables i als prejudicis endèmics de l’individu contemporani que recorren les pàgines d’aquest monogràfic ens menen a la gran pregunta: ara que sabem qui fórem, sabrem desitjar qui volem ser? Consciència crítica en temps de crisi.

En aquest monogràfic:

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC