Art

Sergi Mas: cosmologia simple

Artista, artesà, escriptor i joglar són alguns dels apel·latius dedicats a Sergi Mas que trobareu al llarg d’aquest monogràfic. Epítets vessats en un intent de definir la seva capacitat creadora i la connexió, gairebé umbilical, amb la cultura i les arts a Andorra. Ben variada és, també, la nòmina de qualitats que li atribueixen els diferents col·laboradors que han bastit els articles dedicats a Sergi Mas: dedicació, generositat, destresa i curiositat impenitent, entre d’altres.

Carme Soler s’atansa a la figura de Mas i defineix la seva activitat productiva i cultural en general, convidant-nos alhora a una reflexió al voltant de les nocions d’art i artista. Alfons Valdés ens ofereix una visió panoràmica i minuciosa de les diverses etapes creatives per les quals ha transitat el mestre d’Aixovall, sobretot com a pintor i cartellista. Antoni Ubach i Ermengol Puig s’aproximen en sengles contribucions a les facetes més conegudes de l’artífex lauredià: el primer aborda les tasques de ceramista, escultor i tallista, i el segon les de gravador i exlibrista.

Sergi Mas modelant la maqueta del relleu en fusta de noguer del Ball de la Marratxa (1966), encàrrec del M.I. Consell General per obsequiar el copríncep Charles de Gaulle.
Fotografia: Josep Alsina/Arxiu Nacional d’Andorra

Txema Díaz Torrent fa una breu incursió en les col·laboracions, sota la forma de tires còmiques o d’il·lustracions per a textos propis, en la premsa periòdica andorrana dels anys 1970 i 1980. A “Una veu jove”, ja menant-nos cap al darrer article, és el propi Sergi Mas qui parla, entre altres qüestions, dels seus referents, de l’ofici i de la falta d’una tradició artística autòctona.

Sergi Mas a Andorra (anys 1960).
Fotografia d’Albert Mas

Finalment, Roger i David Mas, ens brinden llur visió privilegiada de l’arribada del pare a les Valls. “Sergi Mas: cosmologia simple” és una modesta retrospectiva que desitjaríem que ajudés a destacar allò més essencial de la trajectòria de l’inquilí de Casa Duró d’Aixovall. Tot i que, atenent a la riquesa del seu recorregut, l’espai que hi dediquem és molt limitat, estem convençuts que els comentaris i, principalment, les obres que s’hi reprodueixen, parlen per si sols.

En aquest monogràfic:

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC