Mordigans: viciosillo corrosivocore

Aquest 2016 Mordigans ha fet divuit anys. Es va fundar el 1998 i és un altra de les bandes més consolidades del país. En l’actualitat, però, l’únic membre que s’hi manté des del principi és el vocalista, Santi Casas. Poc després hi va arribar Marc Ortega (baix), que enguany ha decidit deixar-ho. Sergi Bobby Verdeguer (bateria) i Gil Blasi (guitarra) s’hi van afegir el 2012.

Mordigans. D’esquerra a dreta: Sergi Bobby Verdeguer, Marc Ortega, Santi Casas i Gil Blasi.
Fotografia: Eduard Comellas.

“Som un grup ‘old school’, vam començar sense saber tocar”, explica Casas, que recorda amb humor com eren “quatre col·legues de l’institut que no lligàvem i van decidir fer un grup per aconseguir-ho”. “No va funcionar”, admet. De fet, el nom Mordigans prové de “morts de gana”.

Van iniciar-se volent fer punk rock californià i en anglès, “però érem molt dolents i no sabíem anglès”. Així que van optar pel punk rock en castellà. Un estil que va evolucionar cap al que han anomenat “viciosillocorrosivocore”, una barreja de punk rock, metal, ska, reggae, pop i hardcore amb lletres enginyoses i iròniques que s’han convertit en el seu segell. A tall d’exemple, dos dels hits de Mordigans porten per títol “Andorra tropical” i “El turista francès”. Tant Casas com Verdeguer coincideixen que temes com aquests, pensats a partir de la realitat del país, els han fet més propers i han marcat la diferència respecte a la resta de grups.

Ara que s’acosten a vint anys de trajectòria i després d’una maqueta (Estamos aquí, 2000) i dos discos (Satyrus Actea, 2006, i El sabor de una taza de té, 2012) volen tancar aquesta etapa. Treballen en un quart àlbum “més personal i instrospectiu”, afirma Casas.

No obstant això, asseguren que “si passada la trentena no hem aconseguit res i un grup com Persefone no ha pogut viure al cent per cent de la música, tenim clar que no arribarem enlloc”. L’important per als Mordigans és que continuï “la inquietud de crear i fer concerts, quedar amb la gent que estimes, fer el que t’agrada i fugir de la rutina ”.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC