Nami: metal progressiu

És el grup de les grans expectatives i la mala sort. El 2007 Sergi Bobby Verdeguer (bateria) i Jonathan Lemos (guitarra) van formar “Aftermars”. De seguida s’hi van afegir Bernat Argemí (guitarra), Ricard Tolosa (baix) i, el 2009, Roger Andreu (veu). Van canviar de nom pel primer disc, Fragile Alignments, un treball conceptual que formava una única història sobre els elements. Abans de la gravació, Lemos va abandonar la banda i s’hi va unir Filipe Baldaia.

Nami. D’esquerra a dreta: Roger Andreu, Ricard Tolosa, Filipe Baldaia i Sergi Bobby Verdeguer. Fotografia: Eduard Comellas.

Des del principi van buscar la màxima qualitat cuidant molt la imatge. Van mesclar a Suècia amb Jens Bogren, el millor productor de metal d’Europa, amb qui també treballarà ara Persefone. “Aquí va començar l’odissea de Nami”, relata Verdeguer. “Vam tornar amb un disc brutal i samarretes dissenyades per artistes ianquis, però ens vam envoltar de gent nefasta”.

Malgrat signar amb tres discogràfiques als EUA, França i Espanya “no va servir de res”, la promoció va ser gairebé nul·la. Un dels primers concerts que els van trobar “era un dimecres de Setmana Santa a Madrid coincidint amb la final de la Champions”. Verdeguer explica que van tocar a llocs inversemblants i en van veure de tots colors . A més, el guitarrista va plegar, així que Carlos Lozano (Persefone) el va haver de substituir a corre-cuita abans de fitxar Ivan Marín.

Tot i el cúmul de despropòsits, van actuar al Festival Costa de Fuego, amb Marilyn Manson, Guns N’Roses i bandes de referència com Opeth i Katatonia. El primer videoclip el van gravar amb Ibon Antuñano, nominat als Oscars pel curtmetratge Una bala. Actualment col·laboren amb el jove director de cinema andorrà Àlvaro Rodríguez Areny.

El 2013 van enregistrar el segon disc, The Eternal Light of Unconscious Mind, “un treball sobre els somnis i l’inconscient”, més melòdic, amb saxos i violins, que van tornar a mesclar a Suècia. Van signar amb una discogràfica que els va prometre “entre trenta i quaranta concerts amb grups potents”. Quan n’havien fet quatre, se’ls va espatllar la furgoneta, no van arribar a temps als bolos “i el mànager ens va deixar tirats”. Tot i això, els va contactar personalment el primer bateria d’Opeth. “Volia que l’acompanyéssim en la gira amb la nova banda, però tampoc va poder ser”, lamenta Verdeguer.

I així ha transcorregut la trajectòria de Nami, que continua buscant l’èxit mentre el cantant passa mig any a Menorca, el baixista treballa a Barcelona i el guitarrista actual, Nil Molné, estudia a Boston.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC