PRESENTACIÓ DE L’ONZENA REVISTA PORTELLA AMB ACTUACIONS DE MÚSICS D’ANDORRA

PRESENTACIÓ DE L’ONZÈ NÚMERO DE LA REVISTA PORTELLA

Invitació portella 11.jpg

Presentació de l’onzè número de la revista Portella · Tardor 2016

EL SO D’UN PAÍS

revista-portella-11

El número 11 de la revista Portella aprofundeix en l’eclosió a Andorra de l’anomenada música popular. Diversitat de conjunts i intèrprets, heterogenis exploradors de nous llenguatges i en constant interacció, configuren un panorama insòlitament ric en termes quantitatius i qualitatius. El dossier, treballat minuciosament per Yasmina Canedo i Eduard Comellas, amb les collaboracions d’Albert Bartumeu i Àlvaro Rodríguez Areny, us proposa les claus per entendre l’escena andorrana; els factors que, sumats al talent de diverses generacions, han permès créixer les bandes i els músics tot i les dificultats derivades de la falta d’indústria, de la manca de sales de concert i del tímid suport institucional.

Aquest cop, la nostra proposta no es limita al paper, sinó que també convida el lector a consumir música. El CD El so Portella, que recopila una dotzena de peces cedides gratuïtament, i la presentació de la revista, amb un concert a mida al Teatre Comunal, evidencien la voluntat de Portella, i del col·lectiu que la fa possible, d’anar més enllà i d’explorar noves vies i suports de difusió cultural.

Amb aquest esperit situem l’article “La mar es guanya amb llibres”, una aproximació inèdita de Vicenç Villatoro, amb el suport de les il·lustracions de Xavi Casals, a la figura de tres escriptors universals –Cervantes, Llull i Shakespeare– recordats aquest any pels seus centenaris. La peça vincula la qualitat i la influència de l’obra dels autors a l’hegemonia política i militar de les respectives nacions. Villatoro, per encàrrec de la revista, tindrà l’ocasió d’expressar aquesta visió en una conferència que oferirà al Consell General el proper 23 de novembre, on tots esteu convidats.

Resulta obligat que les efemèrides del 2016 no oblidin una obra cabdal de la literatura catalana recent: Pedra de tartera, de la pallaresa Maria Barbal, compleix trenta anys. La recordem amb dos articles interessants que aprofundeixen en la novel·la i en la seva protagonista, Conxa, obra d’Imma Tomàs i Maria Cucurull. Tenim, a més, el privilegi de comptar amb un text de la mateixa Barbal titulat “El viatge de l’escriptura”, i amb il·lustracions de Ramon Berga.

Si Pedra de tartera és un retrat fidel de les dones de tota una generació, de projecció universal a partir d’un context local, el col·lectiu Laboratori 376 ens proposa un viatge en una direcció similar en què convida un grup d’artistes plàstics a analitzar la prevalença dels estereotips de gènere tot revisitant els nostres museus amb una mirada crítica.

Vicent Andrés Estellés és objecte d’una de les peces centrals d’aquesta Portella. Pere Ballart analitza la petjada andorrana del poeta valencià, que confessa la seva “delicada debilitat” per un país i uns paisatges molt allunyats de la seva Horta natal. El text de Ballart té en les fotografies d’alta sensibilitat de Josep Viaplana un complement deliciós.

Finalment destaquem, d’entre la resta de continguts, les mirades joves i inquietes dels alumnes de l’Escola d’Art del Comú d’Andorra la Vella, que superen amb escreix el repte de la revista de retratar el ritual de les falles, patrimoni pirinenc i de la humanitat.

AMAT-PINIELLA I EL SEU PAS PER ANDORRA

Contribució portellana al banc digital de continguts de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (appec).

ASPECTES DE L’ART POPULAR D’ANDORRA

Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 1930) ens ofereix en aquesta obra molt més que un resum de tot el seu coneixement dels diversos àmbits de l’art popular d’Andorra. Seguint el seu impuls creador, l’artista acompanya totes i cadascuna de les seccions del llibre, dedicades a qüestions tan diverses com la forja, el vidre, els salers de pastor, els tupins o la coberteria, amb il·lustracions originals d’objectes provinents de la seva col·lecció particular.

Aquest volum és una petita joia que us permetrà apropar-vos a aquests camps de la mà d’algú molt estimat i respectat al Principat, una de les grans veus autoritzades en l’estudi i preservació de la cultura popular a Andorra i a tot el Pirineu.

Durant els molts anys que porta establert a Andorra, ha conreat la ceràmica, la talla, l’escultura, el gravat, el dibuix o la pintura. A més, ha estat fundador de diversos col·lectius artístics i culturals, ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques i ha dedicat també bona part de la seva vida professional a la docència.

Hom pot trobar obra seva a París i Mònaco, entre altres enclavaments a l’estranger, i arreu del Principat d’Andorra, així com a diverses sales de tota Catalunya. Al llarg de dècades, personatges com ara De Gaulle, Pompidou, Giscard d’Estaing, Mitterrand, Joan XXIII o Pau VI han estat obsequiats amb el seu art.

A banda de la seva àmplia producció pròpiament artística, en Sergi ha deixat palès el seu impuls narratiu en diversos reculls de relats. Ha estudiat en profunditat el moble a Andorra i fa anys i panys que recopila amb passió dades, notes i esbossos per a un treball dedicat al pa.

Aspectes de l’art popular d’Andorra consta de 138 pàgines i incorpora 120 il·lustracions originals.

Taula de continguts

Pòrtic – Art popular i artesania tradicional
I – Els pastors sabies que eren artesans?
II – Els esclops d’en Pau
III – Vulcà no va forjar el Pirineu
IV – Dalla, dalla, la gran dalla
V – El vidre, un líquid sòlid enlluernador
VI – Paners i cistells, rebesavis de l’artesania
VII – El saler: nau insígnia de l’art del pastor
VIII – Andorra o els homes d’aram
IX – Sant Josep, la serra i el dimoni
X – Que es faci la llum…
XI – L’art de fer fum
XII – Els tupins s’assemblen a les olles
XIII – La balanguera fila, fila, la balanguera filarà
XIV – Les senyores culleres i forquilles amb altres parents
XV – Les tenebres i els sons
XVI – El jou del bou
XVII – De lloses i de pissarres
XVIII – Caps de biga amb caps de gat
XIX – Serviu-nos de nord i guia
XX – Tanca la porta i porta la clau

Podeu contribuir al projecte sumant-vos a les aportacions destinades a l’edició del llibre.

CARTELLS D’UNA EXPOSICIÓ

EXPOANDORRA

Exposició de cartells i material cinematogràfic que ressegueixen l’empremta del cinema a Andorra. Compilats pel col·leccionista Pep Benavent. Del 8 de febrer al 4 de març, a la Biblioteca Sant Agustí de La Seu d’Urgell.

Imatge

PER UN ANY CURULL D’ENCERTS, PORTELLANS

ANY Portella_2016

Imatge

CINC ANYS, DEU PORTELLES

10 Portelles

PRESENTACIÓ DEL DESÈ NÚMERO DE LA REVISTA PORTELLA

Invitació Portella 10

Presentació del desè número de la Revista Portella · Tardor 2015

UNA ANDORRA DE CINE?

Portada Portella #10

A ningú se li escapa que no sortim a les pàgines daurades de la història centenària del cine. Amb això, però, hom no hauria de caure en la temptació d’obliterar la influència del setè art a casa nostra. Perquè n’ha tingut, ja sigui en l’àmbit de la producció (amb iniciatives no professionals destacables), com pel que fa a la seva presència en la vida pública, gràcies a no poques sales de projecció i propostes de promoció cultural, com ara els cineclubs. Alhora fóra convenient no incórrer en l’error (tan comú en aquestes coordenades) de mitificar qualsevol fenomen pel simple fet que s’hagi esdevingut aquí.

Dit així, semblaria que Andorra, malgrat haver estat escenari de pel·lícules de més o menys anomenada, ha comès el pecat capital de no situar-se al costat de Nova York o Londres entre les localitzacions més filmades. O tal vegada és perquè fins ara no ha estat capaç de ser al mapa per mitjà de cap nom il·lustre de factura pàtria, d’una film commission a ple rendiment o de la instauració d’un festival investit de fragància pròpia. De nou, estaríem oblidant la molta i molt bona feina duta a terme fins a l’actualitat en projectes individuals i col·lectius. Tant en un cas com en l’altre, trobem exemples ben prometedors i d’altres ja a bastament consolidats.

Al dossier “Llums, càmeres i… Andorra!” mirem de reflexionar sobre l’empremta del cinema a Andorra, i a la vegada examinem les nostres incursions en la indústria cinematogràfica. En primer lloc, Roser Porta entrevista Cinta Pujal i ofereix una vista panoràmica de la primera època que repassa produccions, sales d’exhibició i projectes emblemàtics, i s’allarga fins a la dècada de 1970. A continuació, Pep Benavent comparteix amb els lectors material (en alguns casos inèdit) de la seva col·lecció i comenta llargmetratges de ficció curiosos rodats al Principat. Esther Jover, en paral·lel a unes consideracions sobre el present i el futur del sector, aprofundeix en la llarga llista d’iniciatives (algunes d’èxit i d’altres no tan reeixides) en què aquesta contrada ha estat plató cinematogràfic. I, finalment, Andrés Luengo ens apropa a una nova fornada de directors que, malgrat la seva relativa joventut, ja ha començat a fer-se una posició en diversos àmbits de la realització.

Finalment, hem de dir que el dossier estaria incomplet sense els dissenys de l’il·lustrador, Ramon Berga. Lluny de limitar-se a adornar-ne els continguts, l’artista ha sabut copsar l’esperit que guiava aquesta proposta temàtica. De segur que identificareu, en les seqüències de fotogrames, el lligam gràfic que acaba de justificar la publicació d’un monogràfic sobre cinema amb caràcter andorrà.

Acomodeu-vos a la butaca. Es van apagant els llums de sala…