PRESENTACIÓ DEL NOVÈ NÚMERO DE LA REVISTA PORTELLA

Presentació del novè número de la Revista Portella · Tardor 2014

Presentació del novè número de la Revista Portella · Tardor 2014

Anuncis

L’ART CULINÀRIA A ANDORRA

Portada_#009

La cuina és, probablement, la forma més accessible, afectuosa i —sens dubte—saborosa de cultura. Dedicar el dossier central de la revista a les tradicions alimentàries i gastronòmiques d’Andorra ens sembla una forma idònia d’acostament als altres pobles dels Pirineus amb què compartim, també, costums relacionats amb el menjar.

Àpats, festes, rituals culinaris, ingredients i tècniques d’elaboració, si bé amb les respectives diferències i peculiaritats, són elements que, més que distanciar-nos, ens relacionen els uns amb els altres. Conreem els mateixos productes, elaborem plats molt semblants i celebrem festes en dates molt properes, sempre vinculades a determinats aliments i als cicles naturals de la vida. La cuina, doncs, ens apropa. Ens apropa i ens sorprèn amb noves receptes que hem après d’antics comensals.

A les pàgines del dossier “Cuines: de la subsistència a la sofisticació” hi trobareu la sinceritat i la voluntat d’uns autors que creuen que l’hora de menjar és massa important per maquillar-la amb mentides pietoses o falses retòriques. Yvan Lara parteix del menú que Andorra va oferir al copríncep François Hollande per respondre, en clau antropològica, una pregunta tan innocent com complexa: què entenem per cuina típica andorrana? Jaume Fàbrega, per la seva banda, embasta una genealogia dels productes de la cuina andorrana; n’anomena l’ascendència, la descendència i les aliances, i en reconeix els plats principals, com les populars escudelles. Bru Noya se centra en els protagonistes de la cuina contemporània andorrana per parlar-nos de les seves creacions i els principals restaurants on tastar-les. Finalment, el xef de postres Guille Cervera ens regala les postres Portella, especialment concebudes per assaborir les nostres muntanyes.

L’obra dels fotògrafs Montserrat Altimiras i Carles Esteve és el complement indispensable del dossier. La riquesa visual i expressiva que aporten les seves imatges, delimitades per un halo negre a les cantonades, accentua el caràcter efímer de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració dels plats i l’art de degustar i apreciar menjars i begudes.

Passeu, passeu i seieu, que el plat ja és a taula.

PRESENTACIÓ DEL VUITÈ NÚMERO DE LA REVISTA PORTELLA

Presentació del vuitè número de la Revista Portella · Primavera 2014

Presentació del vuitè número de la Revista Portella · Primavera 2014

ACTORS… AL CARRER!

Portella#008

La d’actor no és una professió fàcil. Presència i oblit. Perseverança i disciplina. Paciència i treball. Molt treball. No és només una qüestió de talent, sinó també de sort. Sort perquè la roda de la fortuna passi per allà on s’està treballant en aquell moment. Per això resulta tan fascinant que, en la nostra societat andorrana, petita i amb una infraestructura cultural fràgil, hagin trobat terra fèrtil per florir diverses generacions d’actors i de formacions teatrals. Els uns i els altres han assolit, sovint, un nivell artístic excel·lent i han tingut una projecció destacada (fama i èxit, per dir-ho clar) més enllà de les nostres fronteres. Ens hem proposat recollir aquesta experiència extraordinària i presentar-la de manera molt visual. Comptem amb un text de Joan Ollé, que des de la distància i la complicitat ens relata la seva relació amb alguns dels actors andorrans; i un de Roser Porta, que amb una pinzellada intensa presenta una visió panoràmica del miracle. I, sobretot, comptem amb la inspiració i la precisió de l’objectiu de la càmera del fotògraf Tony Lara.

El Tony ha tret els actors de l’escenari, on se senten més còmodes, i els ha col·locat a la intempèrie del carrer. En uns decorats urbans, durs i freds, ha canviat (contradient la filosofia de la street photography) la gent corrent pels actors, que han d’aconseguir que la situació provocada resulti espontània. De la resta se n’encarrega la mirada del fotògraf i la màgia de l’objectiu, que es converteix, amb l’ajuda d’unes composicions ben estudiades, en una ploma que escriu uns relats curiosos, intensos, divertits i enigmàtics. Cada imatge, com si es tractés d’un poema, provoca i necessita moltes lectures per acabar de veure i sentir tot el que s’hi amaga.

Tenia raó el Tony quan ens va proposar de portar a terme aquesta experiència. La representació de la vida és al carrer, als racons sorprenents, quasi desconeguts, d’aquesta nova geografia urbana del país, dibuixada amb gestos, mirades, crits, reflexos, línies arquitectòniques, textures en blanc i negre. Potser és així perquè, com deien les lletres dels vells boleros, la vida no és altra cosa que… pur teatre.

UNA VETLLADA AMB L’ESCRIPTORA BELGA LIEVE JORIS A ORDINO

Conversa amb l'escriptora belga Lieve Joris, dimarts 15 d'abril, a les  20.30h, a la sala noble del Museu Casa d'Areny Plandolit.

Conversa amb l’escriptora belga Lieve Joris, dimarts 15 d’abril, a les 20.30h, a la sala noble del Museu Casa d’Areny Plandolit.

PRESENTACIÓ DEL SETÈ NÚMERO DE LA REVISTA PORTELLA

Presentació del setè número de la Revista Portella · Tardor 2013

Presentació del setè número de la Revista Portella · Tardor 2013

UN PASSAT INAMOVIBLE

L’evocació d’Isabelle Sandy ens trasllada a un temps remot que torna amb un eco indefinit i distant. A vegades s’associa la remembrança d’aquest nom a una silueta elegant, delicada i exquisida, però la relació de l’escriptora amb Andorra no solament és extensa, sinó fins a tal punt intensa i fidel que aconsegueix situar el nostre país al mapa de la literatura francesa. I és que Isabelle Fourcade (el seu veritable cognom) estimava molt Andorra; els seus escrits destil∙len l’admiració de qui, com altres viatgers romàntics, va passar de la curiositat a la devoció per aquesta illa de pedra situada al bell mig del Pirineu.

Periodista, poetessa i, sobretot, narradora vinculada al moviment regionalista francès, Sandy veié com l’adaptació homònima de la novel∙la Andorra ou les hommes d’airan era projectada amb gran èxit a les pantalles dels cinemes de París, on va viure molts anys, enyorant l’Arieja natal… i Andorra. Malgrat que als retrats sempre apareix de perfil per amagar una cremada, l’autora andorriegesa (terme inventat per Jean-Claude Chevalier que va complaure la literata natural de Còs, a prop de Foix) va ser una creadora polièdrica que ara, reunint diverses perspectives del personatge i de l’obra, volem apropar als lectors de Portella.

Dúnia Ambatlle disserta sobre l’ànima tràgica del relat; Imma Tor ho fa a l’en- torn de la fascinació sandyniana pels paisatges i les tradicions ancestrals dels andorrans de la primera meitat del segle xx. Michèle Gazier fa una valoració de la seva principal novel∙la andorrana. Jean-Claude Chevalier ens situa en el marc de la producció cinematogràfica. Sylvain Athiel explica el paper de Sandy en el naixement de Ràdio Andorra. I Joan Peruga dóna uns apunts a propòsit de la seva empremta al Principat, tancant el dossier “Isabelle Sandy: l’Andorra d’aram”, il∙lustrat amb fotografies i documents que contrasten amb les impac- tants composicions creades expressament per Joan Xandri.

Admirada per l’arrelament al territori i la força dels usos i costums, Isabelle Sandy va escriure que visitar Andorra era emprendre un viatge cap a un passat inamovible i autèntic, amb el temps aturat sota el pes de les muntanyes i la llum pretèrita reflectint-se a les aigües dels estanys, escolant-se lentament tor- rents avall. I avui nosaltres podem viatjar fins a aquell imaginari perenne que roman en la utopia ideal que la novel∙lista descriu magistralment a les pàgines d’Andorra o els homes d’aram.