Persefone: death metal progressiu

És, amb diferència, la banda amb més repercussió fora del país. Ha girat dues vegades per Àsia, dues per Europa i ja té programat tercer tour europeu com a cap de cartell. Aquest 2016 ha compartit escenari amb Iron Maiden al Resurrection Fest. Cada vegada que surt a l’exterior la premsa especialitzada -que li dedica molt bones crítiques- s’interessa per Andorra i converteix la banda en una important ambaixadora.

Persefone. D’esquerra a dreta: Carlos Lozano, Marc Martins, Toni Mestre, Sergi Bobby Verdeguer, Filipe Baldaia i Miguel Espinosa. Fotografia: Eduard Comellas.

Persefone es va crear el 2001 i actualment el componen Carlos Lozano (guitarra), Miguel Espinosa (teclats), Toni Mestre (baix), Marc Martins (veu), Sergi Bobby Verdeguer (bateria) i Filipe Baldaia (guitarra). Els seus fundadors, Carlos Lozano i Miguel Espinosa, que somiaven en formar una banda com Persefone des que tenien setze anys, confessen ara que han arribat “més lluny del què ens haguéssim imaginat mai”. Van celebrar els tres mil seguidors a Facebook “com si fos la final de la Champions”. Ja en sumen prop de 34.500 i el seu darrer àlbum comptabilitza 1.242.000 visualitzacions a YouTube. La idea sempre ha estat tirar endavant un grup amb projecció i material propi”, diu el guitarrista .

Els inicis van ser complicats. Tot i elogiar els primers treballs (Truth inside the shades, 2004, i Core, 2006), una destacada discogràfica alemanya els negava el suport “per tenir noms espanyols”; els van dir literalment que era “com ser de Moçambic”.

Lluny d’enfonsar-se, van persistir. “Amb el tercer (Shin-Ken, 2010) vam començar a créixer i el quart (Spiritual Migration, 2013) ha estat un boom”. Ara preparen el cinquè (Aathma) i, afirmen que ser del sud d’Europa “ja no és un impediment, és fins i tot exòtic perquè hem obert camí”.

Són molt perfeccionistes, gestionen la banda “com una empresa” i graven amb els millors perquè “és l’única manera de projectar-te i millorar la qualitat del producte”, addueix el teclista. Compaginen aquesta exigència amb la feina i la família, fan servir les seves vacances per anar de gira i asseguren que “la despesa és criminal”; malgrat els ajuts institucionals, mai no recuperen la inversió.

Les seves lletres tenen “un missatge positiu”. Espinosa explica que el tercer disc se centrava en la filosofia samurai i el creixement personal, i el darrer parlava “de la relació de l’ésser humà amb la Terra”. El proper, a punt de sortir, seguirà la mateixa línia. Martins, que demostra així que cantar amb veu gutural no vol dir ser un insensible, puntualitza que “en el metal hi ha ràbia, no serà un CD d’autoajuda”.

Bandes sonores andorranes

Sabies que a Andorra es fan bandes sonores? L’exponent és Òscar Araujo, amb una producció destacada, premiat pel videojoc Castlevania: Lords of shadow i amb diversos Goya, l’últim aquest 2016 amb Alike, treball guardonat com a millor curtmetratge d’animació. Els Persefone Carlos Lozano i Miguel Espinosa han compost la banda sonora del videojoc d’Stargate, del curtmetratge Wolves i de la pel·lícula de producció andorrana Nick.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC