Art

Pintura i cartells

Sergi Mas es considera a si mateix escriptor i escultor, malgrat que també el coneixem pels seus dibuixos i pintures, sempre dedicats a Andorra.

L’any 1985, jo assistia a l’Escola d’Art de Sant Julià, on Sergi Mas impartia classes de pintura, talla de fusta, ceràmica, dibuix… Un capvespre em va ensenyar la tècnica de cola de conill i blanc d’Espanya sobre roba de sac, que ha estat la base de la tècnica pictòrica al llarg de tota la meva trajectòria artística.

També vaig guanyar un bon amic amb qui he compartit moltes coses.

El treball constant com a itinerari personal (1955-2011)

Sergi Mas comença la seva extraordinària trajectòria cap a l’any 1955, itinerari que continua de forma ininterrompuda fins avui mateix. Ha treballat sempre de manera incansable i discreta. La seva obra s’ha anat generant de forma constant des del seu estudi taller d’Aixovall, on ha compartit una vida d’equilibri amb la seva estimada dona, la Maria Canalis. No ha deixat mai de treballar, d’escriure, d’esculpir, de pintar, de dibuixar, d’ensenyar i de compartir. Com si respirés.

Le Corbusier deia:

C’est un peu extravagant d’avoir tant travailler ! Travailler n’est pas une punition, travailler c’est respirer ! Respirer est une fonction extraordinairement régulière. Ni plus forte, ni plus mou, mais constamment. Il y a de la constance dans l’adverbe “constamment.” La constance est une définition de la vie, la constance est naturelle, productive, notion que implique le temps et la durée. Il faut être modeste pour être constant. Constance implique persévérance. C’est un levier de production. Mais c’est un témoignage de courage. Le courage est une force intérieur qui qualifie la nature de l’existence.
(BOESIGER, Willy. Le Corbusier. Barcelona: Gili S.A. -Col·lecció Estudiopaperback-, 1976, p.10)

I tot això, sempre amb bon humor. No hi ha males paraules en Sergi Mas. La vitalitat i les ganes de viure de Sergi Mas són immenses. Aquesta vitalitat omple de vida qualsevol cosa que faci. A més a més, hi ha altres qualitats que l’ajuden de forma immediata en el seu treball. Una gran curiositat, que fa que tot li interessi. Una memòria visual fotogràfica que li permet reproduir fàcilment la realitat. Una memòria verbal que serà la base de tota la seva fabulació escrita. Una altra qualitat de Sergi Mas és la generositat. No es guarda mai cap secret, amb ell cap tècnica queda oculta. Al contrari, el seu interès és que els altres també aprenguin per poder comentar la jugada conjuntament. Segurament, allò que més agrada a Sergi Mas és compartir.

És, a més, un artista que sempre ha trobat la forma de divertir-se i passar-ho bé amb qualsevol tipus d’encàrrec.

La llum: anys 60

Sergi Mas es va adonar de seguida, en arribar a Andorra, que el tipus de llum de les Valls no és mediterrània sinó alpina (els colors foscos agafen preponderància).

Sergi Mas ens explica:

Quan vaig arribar a Andorra, vaig quedar captivat pel cromatisme, les llums, els contrallums, la duresa dels colors i la transparència de l’atmosfera. Per plasmar aquesta llum i aquests colors, vaig adonar-me que calia una paleta de colors força especial, això va constituir un repte força interessant, ja que la meva formació i el desenvolupament de la meva paleta de colors pertanyia més als tons pastel de la Mediterrània, que a la duresa dels colors dels Pirineus […]. Espontàniament, en trobar-me davant del paisatge dels Pirineus vaig passar a emprar l’empastat a l’espàtula, comprovant més endavant que els paisatgistes dels llocs semblants a Andorra, com els Alps, recorrien a la pintura de ‘conteau’. Malgrat tot i comprovant que a la llarga no m’escapava d’un cert impressionisme […], vaig optar per buscar altres camins. Vaig experimentar altres tècniques, com la d’utilitzar tela de sac preparada amb guix, i aconseguia uns resultats força interessants, on es combinava la pintura al fresc i la pintura sobre tela.
(SOLER, Carme; UBACH, Josep M. (ed). Sergi Mas: Quaranta anys d’art a Andorra. Andorra la Vella: [Ministeri d’Afers Socials i Cultura] Govern d’Andorra, 1995, p.13.)

Canillo (1961), oli sobre tela, 45 x 53 cm.

Les pintures i els dibuixos no són simplement un divertiment estètic dins de l’obra de Sergi Mas; tenen una relació directa amb la realitat i moltes vegades s’entenen com un revulsiu social. L’artista ho comenta amb aquestes paraules:

Dicen que el arte de verdad siempre es subversivo, puede ser que el aforismo sea cierto o no, lo ignoro, yo pienso que no es indispensable, aunque es una posibilidad, en mi caso no parece muy subversivo haber escogido, quizás por intuición, quizás también con una buena dosis de convicción, hacer de documentalista de una Andorra en transformación.(Pirineos: Revista de la Consejería de la Embajada de España en Andorra, número 1, segon semestre del 2005, p.65).

L’any 1969 Sergi Mas rep un encàrrec del Banc Internacional Banca Mora. És un retaule anomenat Microcosmos d’Andorra. El públic va poder gaudir de la peça, de considerables dimensions, l’any 1995 a l’exposició que el Govern d’Andorra va dedicar a Sergi Mas a la Sala d’Exposicions del Govern. És una obra extraordinària que recull tot el món artesanal d’Andorra que, ja el 1969, estava en perill d’extinció.

Sergi Mas explica:

En aquest retaule vaig representar el que tenia al cap sobre el tema dels oficis, desenvolupant-se en un microcosmos d’un poble imaginari, però inevitablement té una cosa de Sant Julià… En perspectiva aèria hi ha des del barber, el raier i d’altres. Hi ha escenes que no són d’oficis, però sí de tradició popular, com anar a buscar bolets o cargols… És un retaule preparat a la manera clàssica de fusta estucada, full de plata aplacat i brunyit, llapis de colors, aquarel·la, ceres, tinta xinesa, esgrafiat. Per fer-ho com un retaule antic on es captés l’atmosfera es va fer peça per peça treballada a part i clivellada amb una espècie de tela d’aranya… Aquesta obra és un treball minuciós, encara que sigui de gran format, però els elements són quasi treballats amb lupa, fruit d’una formació i d’influència del meu gravat. Potser sense voler, ha estat un document d’una Andorra que jo encara he conegut… Quan vaig entregar aquesta obra em vaig quedar una mica buit, però vaig necessitar oblidarho perquè si no sempre hauria tornat al mateix.
(SOLER, Carme; UBACH, Josep M. (ed). Sergi Mas: Quaranta anys d’art a Andorra. Andorra la Vella: [Ministeri d’Afers Socials i Cultura] Govern d’Andorra, 1995, p.12.)

Tècnica mixta i les grans sèries: anys 70 i 90

Més tard, cap als anys 1970, Sergi Mas experimenta amb la tècnica mixta. En la tècnica mixta Sergi Mas combina la pintura a l’aigua amb la pintura a l’oli sobre diversos suports.

Seguint amb la tècnica mixta, els anys 1990 Sergi Mas treballa en noves sèries de pintures, com són: Bestiari, Bolets, Portes i Objectes. Sobre la sèrie Bolets, Sergi Mas comenta:

Rovelló de Nadal, tècnica mixta, 67 x 50 cm.
Col·lecció privada / Fotografia: J.M.U – J.C.

El rovelló de Nadal va lligat amb les Nadales. Un any, quan s’acostaven les festes i estant una mica tip del Nadal clàssic, vaig pensar que el pastor podria oferir un bolet gegant a la família del pessebre fora del tradicional pot de mel, les panses i les figues.
(SOLER, Carme; UBACH, Josep M. (ed). Sergi Mas: Quaranta anys d’art a Andorra. Andorra la Vella: [Ministeri d’Afers Socials i Cultura] Govern d’Andorra, 1995, p.17.)

Respecte de la sèrie de pintures conegudes com a Bestiari, explica:

El bestiari és una altra forma de dir les coses, sense que intervingui la persona però tampoc a la manera de Walt Disney […] Sempre m’ha agradat molt de fer apunts d’animals […]. Voldria fer una sèrie de l’ós bru malgrat que ja hagi treballat el tema de l’ós (l’ós dels Pirineus). Hi ha tota una llegenda de l’ós a Andorra, però voldria posar-hi uns continguts de picant, l’erotisme, de l’ós quan hiverna, què deu somiar… M’ho passo molt bé.
(SOLER, Carme; UBACH, Josep M. (ed). Sergi Mas: Quaranta anys d’art a Andorra. Andorra la Vella: [Ministeri d’Afers Socials i Cultura] Govern d’Andorra, 1995, p.17.)

Pas-de-deux (1973), tècnica mixta, 32 x 41 cm.
Col·lecció privada /Fotografia: J.M.C- J-C

Gràcies al coneixement que Sergi Mas té de la filosofia de Gaston Bachelar i al mateix temps relacionant-se ja de forma definitiva amb el surrealisme, realitza una magnífica sèrie anomenada Portes i dedicada precisament a les portes de les velles cases andorranes. Sergi Mas ens explica:

Totes les portes són l’obertura del món interior cap al món exterior, o a la inversa, el conegut i el desconegut, la seguretat i la incertesa. L’observatori pel qual espiar el nouvingut, observar les seves intencions, grau de xafarderia o la fascinació pel desconegut.
(SOLER, Carme; UBACH, Josep M. (ed). Sergi Mas: Quaranta anys d’art a Andorra. Andorra la Vella: [Ministeri d’Afers Socials i Cultura] Govern d’Andorra, 1995, p.18.)

Creació de La Xarranca i cartellisme: anys 90

Sergi Mas impulsa de forma definitiva l’art a Andorra en iniciar La Xarranca l’any 1991 amb un grup d’amics, entre els quals es trobava el seu fill Roger Mas (primer president de La Xarranca), Roberto Fernández, Mayte Estévez, Albert Bulbena, Antònia Miralles, Ester Armengol, Joan Canal, Helena Guàrdia, Jordi Pantebre, Àngel Calvente, Faust Campamà, Lluïsa Casas, Maria Rosa López, Ió Casino, Rafael Contreras, Francisco Sánchez, Gemma Piera i jo mateix.

Sergi Mas en crea manualment el logotip, un joc infantil de carrer, en què s’expressa que l’art és un joc. Quan Carme Mas va ser presidenta del grup, va encarregar a Sergi Mas un cartell per commemorar els deu anys d’existència de La Xarranca. Sergi Mas va realitzar un meravellós cartell de colors pastel en què apareix la paraula “fleca”. Segons ens explica, quan va arribar a Andorra, en veure aquest rètol en una botiga, va provocar-li el desig de quedar-se. Recordem que aquells anys 1950 a Catalunya, el seu país d’origen, estaven prohibides totes les expressions en català.

Carrer de la Vall, jugant a la xarranca (2002), serigrafia a sis tintes, 35 x 54 cm., per a l’associació d’artistes La Xarranca. Fotografia: Fernando Galindo

Els anys 1990, Sergi Mas inicià una sèrie de cartells dedicats a anunciar el Concurs de gossos d’atura que se celebra cada any a Canillo. L’essència del cartell al llarg d’aquesta sèrie és el cel, els paisatges d’alta muntanya d’Andorra, el gos d’atura i el pastor.

Ara dominen altre cop els colors mediterranis i el paisatge s’ha tornat més agradable. Hi ha un fort vincle d’amistat entre el pastor, fort i jove, i el gos d’atura, que amaga uns grans ulls negres molt intel·ligents enmig del seu pelatge.

Exposició retrospectiva a la Sala d’Exposicions del Govern d’Andorra ‘Quaranta anys d’art a Andorra’: 1995

Essent Pere Canturri ministre d’Afers Socials i Cultura, el Govern d’Andorra va organitzar una exposició retrospectiva de l’artista en què es representen diversos períodes de l’extensa obra realitzada fins aquell moment per Sergi Mas. La mostra dóna lloc al llibre Sergi Mas: Quaranta anys d’art a Andorra, realitzat per Carme Soler, museòloga, i Josep Maria Ubach, cap del Servei de Promoció Cultural.

Cada cop més llibertat: anys 2000

Ara que el temps ha passat i no és tan necessari fer un art depenent d’un encàrrec. És ara quan Sergi Mas és més lliure que mai. La seva pintura connecta per una banda amb el surrealisme de Magritte i per altra banda amb la poesia visual de Joan Brossa.

Doble jornal (2006), tècnica a l’aigua sobre estuc, 30 x 42 cm.
Sergi Mas – Jacques Muller. Una aventura d’art i amistat. Pintures i dibuixos. Andorra la Vella. Aliança andorrano-francesa, 2006.

Si Magritte convertia una gran muntanya en una àliga o feia levitar un gran roc de diverses tones, Sergi Mas manté suspès en l’aire un paleta que fa equilibris sobre una barra de pa. A la mà esquerra du un cubell ple d’aigua amb un gran pinzell i a l’altra mà, una gaveta plena de morter. El seu company suporta amb les dues mans una gran biga de ferro i al mateix temps manté l’equilibri sobre una baguet. El treball, digne i apreciat per guanyar-se el pa, és tractat a l’obra de Sergi Mas amb una gran tendresa i amb una gran dosi de poesia.

En la pintura anomenada L’ombra dels maons, Sergi Mas torna a recórrer a la levitació. En aquest cas, leviten dues mans de paleta; l’ombra que projecten sobre la paret de maons es transforma en un llop.

L’exposició es va poder visitar al Claustre dels Miralls del Santuari de Meritxell l’any 2006, organitzada conjuntament per l’Aliança Andorrano-Francesa i el Ministeri d’Afers Exteriors, Cultura i Cooperació del Govern d’Andorra. En la pintura anomenada El gran arquitecte, Déu no acaba de decidir-se a finalitzar l’Univers.

El gran arquitecte (2006), tècnica a l’aigua sobre estuc, 30 x 42 cm.
Sergi Mas – Jacques Muller. Una aventura d’art i amistat. Pintures i dibuixos. Andorra la Vella. Aliança andorrano-francesa, 2006.

Sergi Mas: 2011

Sergi Mas continua treballant i participant en tot tipus d’actes que se celebren al Principat i al mateix temps continua viu amb tot tipus de projectes. La seva petjada ha sigut i continua essent important per a l’art a Andorra i al món, ja que és des d’allò local que s’arriba a la universalitat.

Per mi Sergi Mas ha sigut el suport necessari que m’ha permès realitzar tota la meva obra, ja que sense amics molt poques coses es poden fer. Sergi Mas continua fent camí acompanyat d’Eduardo Chillida, Magritte, Gaston Bachelard, Le Corbusier, Joan Brossa, Raimon Pànikker i totes les persones que han dedicat la seva vida a l’Art, en majúscula.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC