Records profunds, poemes senzills

Quan el director de la revista Portella va demanar-­me de fer un comentari lliure i personal sobre el text que obre el llibre Andorra, postals i altres poemes, no vam poder evitar de recordar el moment que vam viure plegats quan Miquel Martí i Pol va visitar l’Escola Andorrana de batxillerat. La música clàssica, interpretada en directe per alguns alumnes, va acompanyar la lectura dels poemes i l’aula de classe es va transformar, gràcies als versos del poeta, en un lloc màgic capaç de desvetllar en tots nosaltres sensacions que manteníem adormides en un racó ocult.

La trobada amb Martí i Pol es va convertir en un acte especial, dels que romanen per sempre més dins de l’arxiu dels bons records. Però va ser l’actitud del poeta la que va fer possible que es creés aquesta atmosfera de seducció que convidava al recolliment, al gaudi dels sentits i al plaer intel·lectual.

Recordo amb nitidesa el seu somriure franc i sincer, el seu esperit obert disposat a compartir el seu temps amb joves estudiants. Vaig descobrir en Martí i Pol l’home que sap aprofitar els moments senzills com un petit regal que t’ofereix la vida.

Arxiu de l’Escola Andorrana

I d’aquesta breu trobada en vaig sortir amb el convenciment que la manera de ser de l’autor, el seu tarannà senzill i afable, acompanyat d’un cap ben endreçat, el convertien en el millor poeta per descriure Andorra. Perquè només qui és capaç d’entendre abans de jutjar pot explicar amb versemblança i credibilitat l’Andorra dels anys seixanta, plena de contrastos i de contradiccions.

Martí i Pol parla d’Andorra des del record, i ho fa amb poemes d’aparença senzilla, però amb pensaments profunds passats pel sedàs de la intel·ligència, la ironia i la crítica reflexiva. Malgrat aquesta clarividència, l’autor no perd mai el respecte i l’afecte pel país i pels seus habitants.

Al poema “Recordo Andorra amb cuixes de turistes”, Martí i Pol, assegut a la terrassa del Cafè de l’Isard, lloc emblemàtic de la capital del país, ens ofereix de manera lúcida i precisa un retrat d’Andorra en plena explosió turística i econòmica.

La seva situació d’espectador distant i relaxat, amb una actitud força allunyada de la que tenen la resta de turistes, li permet agafar distància i enfocar el seu objectiu cap a la realitat que té al davant: una avinguda Meritxell plena de visitants que desfilen amunt i avall suportant amb resignació i roba lleugera la calor d’un dia d’estiu a primera hora de la tarda.

Detalla amb precisió allò que contempla, però, com a espectador lúcid, acompanya les seves observacions amb reflexions pròpies del moment històric que li toca viure.

El poema ens transporta a la revolució que va suposar l’arribada dels pantalons curts i de la minifaldilla. Les cuixes dels vianants, que descriu amb meticulositat i precisió, es converteixen en una part important del poema, i li serveixen per gaudir davant la vista d’un parell d’extremitats que sobresurten de la mediocritat existent. És un moment sensual, però també distès i divertit quan el poeta manifesta clarament la seva admiració mitjançant un vers de les èglogues de Vicent Estellés.

Ens parla també del bon moment econòmic que viuen els països europeus i de les prime­res aliances del que anys més tard es convertiria en la Unió Europea. Contemplem, conjuntament amb el poeta, la democratització de les vacances d’estiu, que van contribuir a l’arribada d’un gran nombre de turistes a Andorra. La lenta processó de vehicles el porta a enyorar l’època en la qual no existia la crisi del petroli i els països de l’OPEP es mantenien tranquils i un xic ingenus. Davant aquesta imatge, al lector del poema se li fa difícil de comprendre el petit miracle d’un petit país que, només trenta anys enrere, iniciava la seva modernització i construïa les primeres vies de comunicació.

Després de tots aquests pensaments en solitari, el comentari de desaprovació que fa la seva dona sobre la manera de vestir d’alguns visitants francesos el torna a la realitat.

Arribada la mitja tarda, després de contemplar l’àguila de l’Hostal Calones, la pau i la tranquil·litat del barri antic propicien el retrobament. Martí Pol i la seva dona deixen de ser espectadors silenciosos i passius i es converteixen en amants apassionats i actius en un moment íntim i especial que el poeta comparteix amb el lector.

És ben segur que aquests instants de tendresa i de claror els van ajudar a conservar un record més dolç i feliç de les seves estades a Andorra. Els lectors ho agraïm i Andorra té en Martí i Pol el seu millor redactor de retrats i de postals.

Miquel Martí i Pol a Andorra. Arxiu personal Montserrat Sans.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC