Restaurar la vida

Un dels problemes greus que té la literatura catalana des de fa temps és la incapacitat d’avaluar correctament les seves creacions artístiques. Autors i obres de valor poden passar pràcticament inadvertits durant anys, colgats sota capes d’oblit causades per la indiferència, la falta de criteri i dedicació per part de la crítica i l’acadèmia, els prejudicis personals i estètics, les manies ideològiques, les modes literàries, els factors mercantilistes del sector del llibre, la manca d’interès i suport institucional…

Darrerament hem vist dos casos que sortosament contravenen la tendència general. En primera instància, em refereixo a l’oportuníssima reivindicació contundent, d’abast internacional, de la figura i l’obra de Joan Sales. I després, en segon lloc, em refereixo a l’arriscada operació de recuperació de la segona novel·la de Víctor Català/Caterina Albert, Un film (3000 metres), que ha d’esperar vora de nou dècades per arribar a la segona edició en format de llibre.

El 2013 es va celebrar el centenari del naixement del novel·lista i poeta Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 – L’Hospitalet de Llobregat, 1974). Per commemorar la data, tres editoris -Ensiola (Mallorca), Bromera (València) i Club Editor (Barcelona)- es van esforçar per posar a la disposició del públic lector tota la producció narrativa de l’autor, incloent-hi dos inèdits, un recull de relats i una novel·la. L’obra d’Amat-Piniella, doncs, torna a circular lliurement pel mercat del llibre i ara caldria procedir a la relectura en profunditat i a la reavaluació sincera i sencera. Aquest procés revelarà que no estem davant d’un autor secundari i negligible que ha passat a la història de la literatura catalana moderna gràcies al valor testimonial i documental de la seva novel·la més coneguda, K.L. Reich.

Anys abans, el 1999, l’especialista en Amat-Piniella David Serrano va tenir cura de l’edició de l’obra poètica completa del nostre autor, Les llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946), publicada conjuntament per Columna, dirigida per Àlex Susanna, i L’Albí, dirigida per Jaume Huch. En el moment en què va aparèixer, el llibre va tenir una acollida càlida, sobretot per la novetat i la sorpresa que suposaven en el context de l’obra general d’Amat i pel seu alt valor testimonial i documental. David Serrano, a la seva tesi doctoral, La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella (2003), presentada a la UAB, parla d’un “fenomen poètic únic dintre l’univers concentracionari de Mauthausen, amb excepció feta dels poemes escrits de Roc Llop i la prosa poètica singular del Dr. François Wetterwald a Les Morts inutiles (1946)”.

Josep Arnal, Ferran Planes, Pere Vives i Joaquim Amat-Piniella. Fotografia: Arxiu Comarcal del Bages/Fons Joaquim Amat-Piniella

Malgrat els inequívocs senyals de reconeixement, Les llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946) sempre ha passat a un segon terme en parlar de l’obra d’Amat. Fins i tot el mateix David Serrano argumenta a la tesi que tractarà “subsidiàriament” el poemari, concedint la preferència a K.L. Reich. Amb tot plegat, s’ha anat construint un perfil literari errat d’Amat.

Un perfil més ajustat a la realitat i a la veritat faria altres afirmacions. En primer lloc, diria que Amat és un narrador de primera magnitud que cal estudiar a fons. En segon lloc, diria que Amat és autor d’una obra mestra narrativa de primer ordre, K.L. Reich, d’abast europeu i internacional. I finalment diria que Amat-Piniella, a banda de narrador, era poeta.

La seva poesia no és gens secundària o menor en si mateixa o en relació amb la seva obra narrativa. I la seva poesia certament té un altíssim valor documental i testimonial, però més enllà cal insistir i subratllar que té un valor marcadament artístic. Sempre s’ha vist la seva obra poètica com un apèndix residual de la seva novel·la K.L. Reich i la seva obra narrativa general, i això, simplement, no és veritat.

Fotografia de carnet de l’any 1947.
Fotografia: Arxiu comarcal del Bages/Fons Joaquim Amat-Piniella

Amat era un creador poètic que dominava les eines del seu ofici líric. Sabia escriure poemes excel·lents i sabia construir a partir d’aquells excel·lents poemes autònoms un excel·lent llibre o recull de poemes, que era, en definitiva, superior a la suma dels textos individuals que el conformaven. Les llunyanies no és merament un aplec dels poemes inèdits esparsos escrits per Amat durant la seva estada a l’infern dels camps d’extermini dels nazis. Llunyanies és un recull de poemes fet i dret.

Llunyanies és un llibre bell, terrible, sensible, commovedor, profund, intel·ligent, humà, solidari…Fixem-nos en l’estructura del llibre. Fixem-nos en la construcció dels poemes, frase a frase, vers a vers, estrofa a estrofa. Fixem-nos en la qualitat i la subtilesa de les idees. Fixem-nos en la perfecta dosificació de les emocions. Fixem-nos en la precisió de la llengua. Fixem-nos en la bellesa i la creativitat de les imatges i les metàfores. Fixem-nos en l’ús perfecte del punt de vista. Fixem-nos en la precisió matisada de l’evocació de l’entorn físic i del marc temporal. Fixem-nos en el ritme sincopat dels versos, que es va adaptant perfectament al pensament del poeta. Fixem-nos en l’ajustament immillorable entre el to i el discurs a cada moment.

No hem d’oblidar mai el valor testimonial i documental de l’obra d’Amat-Piniella, però hem d’aprendre que l’alt valor testimonial i documental de l’obra del nostre autor es recolza en el seu domini de l’art literari. K.L. Reich i Les llunyanies són testimonis i documents potenciats per la clara voluntat literària del seu autor. No oblidem tampoc mai que l’escriptor també va viure l’horror nazi.

Font: Arxiu Comarcal del Bages/Fons Joaquim Amat-Piniella

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC