Sandy i la ràdio

Traducció de Joana Marchan

Es curiós, però el destí d’aquests dos grans promotors del Principat no ha estat mai estretament lligat, tot i el que s’ha pogut creure. No obstant això, la tesi que defenso es basa en una convicció íntima, elaborada a partir d’uns elements d’arxiu que indiquen que Isabelle Sandy ha tingut efectivament un rol preponderant en el naixement de Ràdio Andorra, i això malgrat ella!

El mitjà de comunicació del segle

Tot just fa cent anys, era possible fer viatjar el so i compartir-lo fins a l’infinit (sense límits)! Aquesta revolució no podia, de cap de les maneres, deixar indiferent una jove novel∙lista com Isabelle Sandy, i és per aquest motiu que, des del 1925, col∙labora amb la ràdio regional Toulouse-Pyrénées.

Molt apreciada pel seu director, Yves Périssé, que retroba en l’univers dels seus escrits les reminiscències d’una infantesa a l’Arieja, l’escriptora hi llegeix alguns col∙loquis. Tindrà el suport entusiasta dels oients propers als regionalistes, arrelats als valors tradicionals del félibrige, amants de la poesia i, més tard, partidaris de la política cultural del mariscal Pétain, que facilitarà als defensors de les llengües regionals l’accés als mitjans de comunicació i, de manera més particular, l’accés a la ràdio, aleshores emergent.

Dels ‘hommes d’airain’ als homes de ràdio

Per entendre l’arribada, a partir del 1937, dels equips de Ràdio Andorra, així com la construcció de l’edifici del transmissor i l’aixecament de les pilones que coronen encara el llac d’Engolasters, s’ha de considerar el context jurídic francès. En un moment en què la ràdio aconsegueix cada dia nous oients, el legislador, reticent davant d’aquest nou suport per por d’una propaganda incontrolable, decideix limitar-ne l’ús només al servei públic.

Algunes ràdios comercials poden evitar aquest monopoli d’estat sobre la radiodifusió i faciliten així un enriquiment ràpid dels seus propietaris. És el cas de la increïble Radio Toulouse, dirigida i imposada per Jacques Trémoulet. Però aquesta bona publicitat, en el context polític extremadament tens de final dels anys 1930, es trobarà en perill. És el moment precís en què neix la ràdio perifèrica amb l’objectiu d’esquivar la llei: una emissora de ràdio edificada a l’exterior de l’hexàgon, però destinada als oients francesos. RTL neix a Luxemburg i Europe1 a Sarre, protectorat francès en territori alemany.

Al sud de França, és un elegit de l’Arieja, el senador Paul Laffont, el qui persuadirà l’escèptic Jacques Trémoulet que Andorra podria esdevenir un amfitrió idoni a fi de garantir la seguretat de Radio Toulouse. Per convèncer-lo, s’inspira en arguments trobats en els escrits de la seva cosina, Isabelle Sandy!
—Vostè coneix Les hommes d’airain?
Les hommes d’airain? No, no sé què és —el senador passa al seu convidat un llibre amb la tapa de color groc palla.
—Jacques, tinc molt respecte per aquest petit país veí que massa sovint ignorem. Estic segur que podria acollir el vostre projecte de ràdio…
—A veure, Paul…! És un país de contrabandistes!
—Andorra és segurament l’únic país del món on durant aquests darrers set-cents anys no hi ha hagut cap conflicte! Escolteu com Isabelle Sandy explica tot això molt bé: una seguretat completa gràcies a les institucions, les cases es construeixen perquè durin segles…
—Però és a l’altra banda del món!
—Una banda del món a punt de dotar-se d’una central elèctrica que us faria ben falta… I sobretot, Jacques, una banda del món que els vostres competidors no tenen encara en el punt de mira!

Arxiu Jean-Claude Chevalier.

De Ràdio Vaticà a Sud-Ràdio

No se sap si Isabelle Sandy va ser convidada, el dilluns 7 d’agost de 1939, a les cerimònies d’inauguració de l’emissora d’Encamp. Ningú no ho sap realment. El cert és que, malgrat les relacions cordials amb un altre Laffont que va esdevenir director de Ràdio Andorra, les seves repetides col∙laboracions amb els equips del servei públic no van facilitar les relacions amb el nou competidor privat. A més, el format trilingüe, essencialment musi cal i d’entreteniment de Ràdio Andorra, es mostrarà força adaptat als exercicis literaris…

Lluitant molt sovint contra una situació fi nancera molt precària, Isabelle Sandy multiplicarà les sol∙licituds per convèncer els responsables dels diversos canals d’adaptar els seus textos a l’atenció dels oients. Després de l’alliberament, Toulouse Pyrénées, que va passar a ser la RTF, serà un soci atent i privilegiat i farà la promoció dels poemes de l’escriptora, i fins i tot també els de Pierre Xardel, el seu marit. El 6 de setembre de 1948, Andorra ou les hommes d’airain tindrà una adaptació al canal nacional francès.

Durant la dècada dels anys 1950, la novel∙lista intentarà convèncer Ràdio Luxemburg d’adaptar els seus escrits a les produccions publicades a la premsa femenina, i Ràdio Vaticà li obtindrà una col∙laboració regular: els seus editorials serien llegits, cada setmana, per Michel Ullrich des dels estudis de Roma.

En les seves darreres experiències radiofòniques, el 1971, Isabelle Sandy retroba el camí del Principat… i també el més terrífic adversari de Ràdio Andorra, la Ràdio de les Valls! La seva veu insensiblement nasal però amb inflexions profundes i suaus oferirà als oients un programa setmanal dominical. Hi parlarà de medicina popular, records d’infantesa, llegendes i tradicions de les nostres regions del sud. Curiosament… sense l’accent del sud!

Isabelle Sandy no serà mai considerada, pròpiament dit, una dona de ràdio. Això no obstant, al llarg de la seva vida, a vegades per convicció i sovint per motius simplement materials, aquesta autora mantindrà contactes, de manera regular, amb el món radiofònic, perquè estava convençuda que el caràcter evocador i popular de les seves històries tenia lloc a les ones de ràdio. Per altra banda, es lamenta el fet de no retrobar més sovint al∙lusions a la ràdio en les seves obres, perquè la seva escriptura, d’un registre clàssic i literari, la condueix naturalment a convocar al∙legories poètiques o tradicionals… i no tant tecnològiques!

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC