
Foscor
Nit que entre ombres clama,
clama dins la foscor.
Foscor que travessa l´ànima,
ànima que et lliura el cor.
Cor de la meva terra, terra que ho recorda tot.
Fràgils
Distàncies obligades quan et tinc tan a prop,
higiene obsessiva que desinfecta les pors.
Aire que no respires perquè no vols molestar.
Inquieta vigilància de qui et mira
amb mirada inquisidora quan et saltes protocols.
Incòmode sospita. Recels.
Normes i més normes, fredes,
de qui només calcula números,
números i més números,
total…, per morir-te sol.
Espero
Aquells ulls que poses quan em busques,
el teu gest sorprès,
l’anhel quan no hi ets,
l´olor de la teva pell. Espero.
Quan m´envoltes amb la mirada
acaronant-me tot el cos.
Saber-te tan a prop!
Dir-te que t´estimo, així, com si res.
Somiar junts un futur. Espero.
Silenci
Espai sonor que s´imposa
Soroll descontrolat, punyent,
Incòmodes paraules,
motors imparables cremant benzina.
Campanes repicant.
ulls de velocitat. Apaga´t. Em sents?
Temps
Ja fa massa temps
quan el temps no passava,
que bufava el vent fred
i els braços del pare ho paraven.
Quan queies corrents
I un petó et curava.
Ja fa massa temps
que uns nens jugaven.
No importava res
i arribaves a casa
i el sopar estava fet,
i calent t´esperava.
Ja fa massa temps
que el temps s´aturava
davant de la platja
on de petits jugàvem,
i el dia era llarg
i les ones trencaven.
Ja fa massa temps
que descalços per casa
corríem tots junts,
i tots junts berenàvem
dins d´aquella cuina
on trobàvem la mare.
Ja fa massa temps
i ara soc jo, la mare,
qui espera impacient
que arribin a casa,
per repartir petons
carícies i abraçades.
Ja fa massa temps
que em reflecteixo en tu, mare,
quan no ser què fer,
i miro molt lluny
i recordo aquells moments
ja fa massa temps.
Nua
Nua per la fredor,
feblesa del diferent,
que per culpa d’un vel
hagis d´estar al carrer
mirant com entra la resta
mentre cau pluja del cel.
Nua per la fredor,
d’una mirada insistent
que dels seus ulls cau a terra,
quan et diu cada matí
“no, aquí no entres”.
Amor de reüll
Amagat dins la por
d’una vida d´incerteses,
es troba el meu amor.
I reclosa en la rutina
l’admiro en la distància,
sense saber com.
És millor sortir de casa,
o quedar-me en la foscor?
Remor d´una esperança
quan em mira de reüll,
i trobo en els seus ulls
el que també a mi em passa.
**Recull presentat sense títol sota el pseudònim Joaquima premiat amb un accèssit al 25è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol