Art

Sergi Mas: artista i artesà

El terme ‘artista’ és un dels més complexos que hi ha dins de l’estudi de l’art. És una paraula molt subjectiva de la qual no tothom té la mateixa percepció, tot i existir una classificació tècnica. La definició més senzilla sense passar per l’evolució històrica és la que ens defineix que un artista és una persona que fa art. Per tant, per aproximar-nos-hi hem de desxifrar ineludiblement la qüestió de què és l’art.

La definició d’art és oberta, discutible, subjectiva i subjecta a nombroses polèmiques, donades múltiples interpretacions que varien segons la cultura, l’època, el moviment o la societat del moment. Al llarg de la història, la nomenclatura d’art s’ha vist sotmesa a nombroses definicions a partir de les seves funcions. Així, la perspectiva d’art canvia des de Plató, passant per Kant i fins Tatarkiewicz, entre d’altres. Wlasyslaw Tatarkiewicz, el més contemporani, defineix l’art com una activitat humana conscient capaç de reproduir coses, construir formes o expressar una experiència. A més, el producte final, l’obra, ha de tenir la capacitat de delectar, d’emocionar i de fer reflexionar.

Seleccionem la definició de Tatarkiewicz per aproximar-nos al nostre objectiu, que és saber què és un artista. Doncs des d’aquesta visió és una persona amb habilitat, capacitat, talent i experiència per crear una obra amb una finalitat estètica a través de la qual s’expressen idees, emocions i sabers. L’artista és un intèrpret intermediari entre la realitat d’un món subtil i la manifestació d’un món sensible i solament pot ser-ho des del punt de vista de la sensibilitat, la percepció, l’intel·lecte, la subtilesa i el coneixement.

Per parlar de Sergi Mas com a artista hem de repassar imperativament la seva obra. Mas inicia la carrera artística el 1946 a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja, a Barcelona, on aprèn disciplines, tècniques i coneixements propis de l’art com són composició, cromatisme, teoria i història de l’art, procediments tècnics de gravat, de ceràmica o de talla de fusta… Mas transmet la formació rebuda en les obres, que passen des d’un academicisme en els dibuixos i en les pintures a l’oli de retrats i paisatges a unes tècniques i composicions més experimentals com són els collages invertits.

La destresa en el dibuix, un clar aprenentatge acadèmic com a artista, es fa palès tant en la composició com en el detallisme figuratiu, aquest de gran delicadesa i minuciositat. Sergi Mas ens hi evoca un món de tradicions, paisatges i objectes. Amb els seus dibuixos d’un cànon estètic més aviat clàssic, l’artista transporta l’espectador a la contemplació d’una obra que delecta per la seva bellesa proporcional i harmònica, com també per una temàtica de caràcter agradable i proper. Un bon exemple és Mercat de la Seu del 1973.

La pintura a l’oli també es troba dins d’aquest període més acadèmic de l’artista, desenvolupada principalment al llarg dels anys 1960 tant en retrats com en paisatges. Dins d’aquesta línia hem de mencionar l’obra Microcosmos d’Andorra, realitzada per encàrrec de Banc Internacional Banca Mora l’any 1969. A Microcosmos d’Andorra, Sergi Mas potencia tots els seus coneixements i dots d’artista per crear una obra amb una finalitat estètica a través de la qual expressa sabers que té sobre Andorra i, més concretament, sobre la parròquia de Sant Julià de Lòria.

Microcosmos d’Andorra (1969), retaule sobre fusta, 180 x 300 cm
Col·lecció Banc Internacional Banca Mora / Fotografia: Tony Lara

Com és lògic, tot artista passa per una evolució que va des de la vessant més acadèmica, com la mencionada anteriorment, a una de molt més creativa. L’etapa més creativa de Sergi Mas la trobem en la sèrie Animals, la sèrie Portes i la sèrie Bolets i les obres de collage invertit. En aquesta etapa, el llenguatge plàstic es torna més complex, més propi, i ens dóna una visió molt subjectiva del seu món, que és a la vegada interpretat estèticament i iconogràficament per l’espectador. Per exemple, en la sèrie Animals, Sergi Mas desenvolupa mitjançant els animals domèstics uns missatges sobre la seva visió divertida i irònica de la vida en general. Un exemple és Pas-de-deux, creada el 1973. Una altra sèrie a remarcar és la sèrie Portes, on l’artista va més enllà de la funció de les portes, per endinsar-nos en un món que remet al pas del temps, a la vellesa artesanal i al misteri de saber què s’hi amaga al darrere.

Les disciplines artístiques que treballa Sergi Mas al llarg de la seva carrera artística són realment nombroses: l’oli i variants d’aquesta tècnica en suport de tela, paper o fusta; el dibuix; el gravat; la talla de fusta; la ceràmica, entre altres disciplines i tècniques més experimentals.

Retrat de Maria Jordana (1962), oli sobre tela, 77 x 68 cm
Col·lecció privada / Fotografia: J.M.U – J.C

Aquest ventall també ens dóna una idea de la dimensió de Sergi Mas com a artista, si tenim en compte que un artista és una persona amb unes habilitats suficientment desenvolupades i educades per crear una obra amb finalitats estètiques a través de la qual s’expressa un llenguatge plàstic ric i ple de connotacions. El terme “artesà” no està absent de problemes definitoris i, sobretot, de confrontacions amb el terme “artista”.

Novament, s’ha de fer una introspecció per determinar què són l’artesania i les arts aplicades per poder acostar-nos al terme “artesà”. L’artesania és un treball realitzat de forma manual i en què cada peça és diferent l’una de l’altra. Les arts aplicades són una expressió que sorgeix en contraposició a la idea de les Belles Arts. Les darreres serveixen, com ja hem vist, per a l’estímul intel·lectual o de sensibilitats de l’espectador; les arts aplicades incorporen conceptes com el perfecte coneixement i el treball dels materials, el disseny, la composició i la creativitat d’objectes d’ús quotidià o decoratius. Per a molts teòrics, l’artesania és un terme mig entre disseny i art; per a d’altres, és una continuació dels oficis tradicionals en què tant el sentit pràctic de l’objecte com l’estètica tenen un paper important. Per tant, un artesà pot ser un creador manual d’objectes únics basats en uns cànons de disseny, la finalitat dels quals és, o bé pràctica en gran manera, o bé decorativa.

El coneixement de l’artesania i de la tasca d’artesà és ben après per Sergi Mas, ja que neix en el si d’una família d’artesans. Aquesta vessant biogràfica el porta, al llarg de tota la seva vida, a treballar en els límits o dins del món de l’artesania. La seva obra artesanal és riquíssima, un verdader patrimoni de coneixement i tractament del material de diferents objectes, mobles o talles de fusta, entre d’altres. Hom pot dir que Sergi Mas és una autoritat en la coneixença de la fusta i de les aplicacions funcionals i decoratives que se li ha donat a Andorra, en concret, i als Pirineus, en general.

Cuina de Casa de la Vall, relleu en fusta, 88 x 230 x 6 cm
Col·lecció privada /Fotografia: J.M.U – J.C

La ceràmica és segurament una altra de les tècniques més desenvolupades per l’artista i potser és en aquesta tècnica en què hem de fer la clara distinció de Sergi Mas com artista i com artesà, ja que moltes obres d’aquesta tècnica són indiscutiblement obres d’art, mentre que altres cauen a la categoria d’obres d’artesania. D’entre aquestes darreres, podem fer referència a tots els plafons públics i privats fets per encàrrec, en què l’artesà té una clara i decisiva voluntat de decorar un espai. De les ceràmiques com a obres d’art, trobem unes figures de tipus popular i llegendari.

Boc i dona (sèrie Bony de les Neres), terra refractària, 57 x 30 x 12,5 cm.
Col·lecció privada / Fotografia: J.M.U – J.C

Les figures populars sota una clara influència noucentista, amb un modelatge anatòmic i proporcional de la figura, ens evoquen l’artista més acadèmic. La seva voluntat és en aquest cas purament estètica, a diferència de la decorativa dels plafons. Les figures llegendàries influenciades per l’estètica de Henry Moore ens apareixen més estilitzades i fins i tot deformades anatòmicament. Aquí l’artista dóna de si tota la seva capacitat creativa per formular un llenguatge estètic.

S’ha de fer un aclariment, però, quan parlem de materials i artesania: hem de saber que no són els materials i el seu treball que eleven l’obra fins a fer-la esdevenir art o artesania, sinó que és la intenció final que hi posa la persona que els treballa perquè siguin una cosa o bé una altra. Per cloure aquest bloc sobre Sergi Mas artista i artesà, cal fer palès que la riquesa formativa, procedimental i la gran capacitat creativa l’han configurat com una persona amb aquesta capacitat dual.

Però anem més enllà. Sergi Mas ha difós els seus coneixements sobre art i artesania mitjançant nombroses publicacions i conferències; ha estat en jurats de concursos i premis d’art del país; ha sigut professor d’art a l’Escola d’Art del Comú de Sant Julià de Lòria; és un dels fundadors del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra; és escriptor de ficció i articulista; és un estudiós de les tradicions andorranes, les quals fa arribar a la societat. Es pot confirmar, doncs, sense dubtes, que Mas ha estat i és un dels primers animadors culturals comme il faut d’Andorra.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC