Somni perible

“Amoixada”. Fotografia de Laura Gálvez-Rhein (a Catalunya el 2022) ©

Vas voletejar per la pissarrosa cúpula de vellut

que s’eriçava amb el teu frenètic voletejar,

crispant els sentits inorgànics

víctimes de l‘inert raciocini,

que es dispersaven en una atropellada revolada

davant la presència del presagi temor incontrolat

de deixar-se dur per l’emoció

sense censures ni impediments

que podrien conduir a l‘autèntica follia del desconcert.

Vas escodrinyar per l’obscura ullera de llarga vista

de la meva pupil·la que projectava la seqüència

del desig de la meva fam veritable,

devorant l’insult mordaç

del teu incondicional i absurd menyspreu

per saciar la set plàcida i real

del meu libidinós impuls carnal

que et perd en un gratificant buit de l’oblit ple.

Vas passejar per la silueta humana

que recolzada a frec del salat mirall jeia,

reflectint les aigües del vermell moaré petó dolç que em sumia,

al principi de la luxúria que preveu

la culminació de tots els sentits,

en l’últim sospir que apareix darrere tan estrepitós revoltí.

Vas deambular pel sensible turó

de maduixa adormida que amamantava

el cobejat alleujament dels sentits,

explorant els sots salats de la suor anisada,

pel goig d’un plaer a la fi obtingut.

Vas caminar pel castany monticle rissat

que anunciava el suculent miracle

que t’endinsava en el domini total del descuit,

buscant la conquilla saborosa

de secretada rosada perseguit,

 per la estimulació de la glàndula

del alè viu de la delectació sucumbida.

Et vas submergir en l’oceà buit

que fecundava tots els meus sentits,

 bussejant la gruta fèrtil

 del fluid del l’oblit de l’alleugeriment,

per la delectació de la pèrdua conscient de tot el raciocini.


** Poema premiat amb un accèssit al 25è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2022 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC