Al juny, falles!
Albert Roig, Pep Aguareles. El so del flabiol i del tamborí indica l’inici del ritual. La placeta del Puial, de cop, emmudeix, i les notes musicals es combinen amb l’inici dels espurnejos de la… Llegir-ne més
Fotografia
Sobre l’art públic i l’espai social
Pilar Parcerisas. És una pràctica antiga la integració de les arts a l’arquitectura i a l’entorn dels edificis públics. Ja es feia a l’antiga Grècia i també a Roma, on se solien… Llegir-ne més
Del vell i del nou: com els fem compatibles?
Enric Dilmé Bejarano. Quan mirem de reüll el segle que hem deixat enrere, no podem negar que al país se l’ha girat com un mitjó. D’una societat petita, tancada i amb una economia… Llegir-ne més
De fora a dins
Antoni Pol i Solé. El terme ‘paisatge’, segons els diccionaris, prové de país i alhora es troba íntimament lligat a la pintura, és a dir, a la seva representació, i es va acabar identificant… Llegir-ne més
L’equilibri entre l’explotació i la preservació
Martí Boada. Començo l’article amb una discrepància, tot i confessar-me perejaumià convençut: el paisatge, malgrat el magreig semàntic a què està sotmès, així com el babelisme conceptual que protagonitza, per mi és… Llegir-ne més
Del mitopaisatge al fotopaisatge
Lluís Viu i Rebés. A diferència d’altres, el nostre no és un paisatge pintat, ni narrat, ni cantat: el d’Andorra és un paisatge fotografiat. Tenim pintors com Mir o Galobardes, poetes com Bartra o… Llegir-ne més
La guerra de Meritxell
Andrés Luengo. La carta la firma un ciutadà òbviament indignat, ja es veurà. Acabava d’assistir a la presentació pública de la maqueta del santuari dissenyat per Bofill, la mateixa diada de Meritxell… Llegir-ne més
Pep Aguareles: expressió, impressió
Pep Aguareles, Quim Torredà. Andorra la Vella, 1965, primeres impressions lumíniques. De petit juga amb rudimentàries càmeres estenopeiques, els misteris de la imatge esdevenen una preocupació persistent. Es trasllada a Barcelona per formar-se a… Llegir-ne més
