‘Últim estiu a Ordino’ en imatges
Carles Esteve, Montse Altimiras. Aquesta és la història de la Sumpta i del seu últim estiu a Ordino. L’interior de la casa el recordo en estat permanent de mudança. …amb el vestit entreobert, els… Llegir-ne més
Lletres
‘Últim estiu a Ordino’, un clàssic de la novel·la andorrana
Anna Zamora Puigcercós. L’univers de la Sumpta i de la família Plandolit ha resistit impertorbable aquests vint anys, i després de repetides reedicions, la novel·la es manté ferma i inalterable, amb la mateixa… Llegir-ne més
A tribute to strangers
Júlia Fernández González. Vin-i-cinc anys de vivències, anècdotes i records diversos formen part del volum inèdit i autobiogràfic, on el poeta i traductor anglès James Kirkup (South Shields, 1918 -Escaldes-Engordany, 2009) va plasmar… Llegir-ne més
Líquens agafats a la roca: les tankes andorranes de Vicent Andrés Estellés
Pere Ballart. Les teues/ sèquies, la teua horta, tota la terra florida/ com un cant universal a la glòria del Déu”. Són invocacions com aquesta les que fan inconfusible la veu de… Llegir-ne més
La persona amb majúscula
Maria Bohigas. Era un home silenciós, afable, carregat d’espatlles, miop, introvertit, d’aparença feble i d’una sensibilitat extrema, d’una sensibilitat que de ben segur el va fer patir molt. L’Amat havia nascut per… Llegir-ne més
Restaurar la vida
D. Sam Abrams. Un dels problemes greus que té la literatura catalana des de fa temps és la incapacitat d’avaluar correctament les seves creacions artístiques. Autors i obres de valor poden passar pràcticament… Llegir-ne més
Joaquim Amat-Piniella i Andorra: una introducció
David Gálvez Casellas. Llunyanies Un dels possibles eixos per historiar la relació de Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 – Barcelona, 1974) amb Andorra és el poemari Les llunyanies. Aquest recull fa les funcions d’un… Llegir-ne més
Orella i pas insomnes
Jordi Llavina. Una de les moltes coses que em sorprenen de la personalitat de Joan Vinyoli és que va dedicar tota la seva vida a la poesia. A diferència d’altres autors, ell… Llegir-ne més
Destruint, imperceptiblement, l’odre establert
Enric Casasses. L’embut del no-res Potser perquè físicament s’assemblen, perquè en pocs anys van sortir tots tres a la mateixa col·lecció d’elegants llibrets blancs, ens és fàcil d’imaginar que formen una unitat… Llegir-ne més
