The Exploited Teens: indie lliure

The Exploited Teens fa quinze anys que toquen, amb les seves anades i vingudes. Joan Albert Casamajor (veu i guitarra), Fano Pallarés (bateria) i Àlex Moldes (baix) coincideixen que amb Exploited “tot va sorgir sense forçar res”.

The Exploited Teens. D’esquerra a dreta: Àlex Moldes, Fano Pallarés i Joan Albert Casamajor. Fotografia: Eduard Comellas.

Els tres –amics des de l’escola- havien acabat l’etapa universitària. Quedaven “als mítics locals de la segona planta de l’aparcament de la plaça del Poble”. Locals d’on, per cert, han sortit moltes de les bandes més destacades del país, entre les quals Hysteriofunk i Persefone. “Recordo que des del principi el Joan Albert va portar temes propis, no vam fer mai versions”, explica Moldes. “Jo duia una idea i ràpidament tots hi posaven cullerada”, afegeix Casamajor. Així va néixer el que els tres músics anomenen “un segell molt Exploited”.

El més curiós de tot plegat és que aquest segell bevia d’un estil que –parafrasejant-los- cap dels tres no havia mamat: un so indie melòdic propi de l’escena underground dels anys 90. No solien escoltar aquesta mena de música. Pallarés i Moldes venien del hard rock i Casamajor, del blues. I, de cop, es van deixar anar, l’energia va fluir i va néixer el so Exploited. “A Andorra ningú no tocava així”, expliquen.

Aquest esperit és el que ha fet que el projecte no s’hagi mort. “El Fano ha tirat del carro durant els anys de l’ostracisme” relata Moldes; “i també per gravar el disc”, completa Casamajor. The Exploited Teens ha publicat el seu primer treball aquest 2016. Un recull de sis dels temes més destacats de la formació i on han inclòs un en català. El disc s’ha enregistrat en directe i sense artificis per mantenir el so més pur i l’energia que es crea entre els tres. Canvis de ritme i melodies fluctuants són alguns dels trets més característics de la banda, juntament amb el cant emocional hereu del blues de Casamajor. “No som un grup que hagi treballat les lletres, les melodies sí”, diu el vocalista. Potser és un trio “massa lliure, no segueix cap patró”, afegeix Moldes.

El que és clar és que, per a tots tres, és el projecte musical on més es deixen anar. Com descriu Pallarés, “un orgasme en el moment del directe”.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC