‘Últim estiu a Ordino’, un clàssic de la novel·la andorrana

L’univers de la Sumpta i de la família Plandolit ha resistit impertorbable aquests vint anys, i després de repetides reedicions, la novel·la es manté ferma i inalterable, amb la mateixa altivesa i orgull que demostra Carolina de Plandolit i Pelati, baronessa de Senaller, al llarg de l’obra. Aquesta intemporalitat, que només aconsegueixen els bons vins o les creacions de qualitat, converteix l’obra en un clàssic. Perquè vint anys després que fos publicada, ens adonem que els valors, la riquesa i l’interès per Últim estiu a Ordino s’han mantingut i l’han convertit en un clàssic de la novel·la d’Andorra.

Joan Peruga, autor de la novel·la ‘Últim estiu a Ordino’

Aquesta novel·la sorgeix a partir d’unes cartes que troba l’autor amb motiu d’una investigació històrica i ens parla d’un família noble i benestant que va tenir una gran incidència en la vida política, social i econòmica del Principat. Els Areny-Plandolit. Com si estirés les cireres d’un cistell, la Sumpta encadena records l’un darrere de l’altre i deixa el lector aclaparat pels descobriments que li revela. Amb les històries de la seva vida des que abandona Ordino, l’any 1882, fins que es mor deu anys més tard, assistim a un moment fonamental de la història d’Andorra, contemplem l’esdevenir d’una saga familiar i, sobretot, descobrim una noia que ens confia els seus pensaments i els secrets més íntims i personals.

Els personatges que acompanyen la Sumpta al llarg de la novel·la representen una àmplia galeria de caràcters. La seva mare, Carolina de Plandolit i Pelati, baronessa de Senaller i de Gramenet, personifica els valors tradicionals. Defensa la terra, les virtuts de la religió, l’estatus econòmic i les convencions socials. Malgrat la seva aparença altiva i segura, és un personatge complex que demana als altres que actuïn com ella no ha fet. Casar-se amb el seu cosí tres mesos després de la mort de la seva primera esposa és, per a ella, un “pecat” del qual se sobreposa quan s’adona que el baró busca en altres indrets la companyia femenina que ella li nega.

Per l’edat de la protagonista, en què les persones grans intervenen molt directament en el teu dia a dia, i per la influència que té i projecta sobre la família, és important la figura de la tia Conxa. La tia conca és la baula que els connecta a Ordino i que, des de la distància o al costat de la neboda impedida, controla les propietats familiars i planifica la vida dels seus nebots i parents.

Els germans de la Sumpta són poc presents a la novel·la i es presenten com un record viu, però una mica desdibuixat. A mesura que va creixent, la Sumpta veu que la família és plena d’arestes i de racons amagats. D’entre els seus germans destaca el Joaquim per la correspondència que manté amb la seva germana. En aquestes cartes, tal com reconeix la Sumpta en algun moment, es demostra que la relació entre els dos germans és cordial, però força superficial. Al final de la novel·la es descobreix l’ambició del Quimet i el seu desig de pujar esgraons en la jerarquia eclesiàstica.

Mereixen una atenció especial els seus germanastres i, sobretot, el Pepe, que és qui motiva en gran part la història de l’obra. Sense el plet per l’herència és indiscutible que els esdeveniments haurien ocorregut d’una manera ben diferent.

Dels tres fills del primer matrimoni del baró, el germà gran representa el prototip del jove de família rica que no treballa però gasta molts diners; és extravagant i fatxenda i li agrada gaudir de la bona vida. És un personatge arquetípic que potser no trobem a Andorra, però sí en ciutats com Barcelona. La seva vida es basa en els privilegis que ell creu que donen els diners.

Els personatges com la dida Antònia, la Marieta o el Ferino, ben contraposats per motiu de classe, condició i costums als anteriors, són ben importants per a la novel·la perquè dibuixen les classes socials del moment. Tots ells són persones ben arrelades a la terra, acostumades al treball intens, a la lleialtat cap a l’amo i carregades de sentit comú. En els millors i en els pitjors moments, acompanyen la Sumpta, i en alguns casos li responen de manera sàvia i pedagògica preguntes que no gosa fer a la seva mare.

Qui escriu, omple l’obra i n’és l’autèntica protagonista és l’Assumpta Areny. L’autor escull la mirada neta i innocent d’una dona per explicar la història de la família. Amb ella passegem pels diversos escenaris de la novel·la, vivim el seu desamor, descobrim els seus secrets i observem la societat del segle XIX. Joan Peruga ens acosta a un personatge per qui sent una veritable tendresa i afinitat. Aquesta atracció, que arriba també al lector, es fa palesa des del primer moment del relat i ens acompanya fins al moment en què, amb resignació, enteresa i serenitat, afronta el moment de la mort quan només té trenta-dos anys.

Aquest contingut forma part del monogràfic

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC