Un món a la maleta

El col·leccionisme és una afició que dona moltes satisfaccions i en què podem esmerçar nombroses hores recopilant objectes i manuscrits interessants, ja sigui pel seu valor o senzillament històrics, i això fa que desitgem aquestes peces . Tots tenim aficions diverses, i el col·leccionisme pot anar des de segells, xapes o pins fins a llibres rars o específics sobre un tema qualsevol. Cadascú hi troba el seu paradís, i sempre hi ha una història bonica per encetar un passatemps que sovint ens acompanya tota la vida. Rere cada objecte s’amaga l’emoció d’un moment, un record precís d’on l’hem trobat i en quina circumstància, una alegria més gran encara quan són únics.

En el meu cas vaig iniciar la col·lecció relacionada amb l’hoteleria andorrana en acabar els estudis a l’escola d’hoteleria de Lausana, on havia tingut l’oportunitat de visitar palaces i grans hotels i sobretot conèixer l’ànima d’aquests establiments. En tornar a Andorra em vaig encuriosir per la història dels hotels emblemàtics més antics, i aquí vaig engegar una recerca de cinc anys per al meu llibre Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX. El primer pas, a la biblioteca de casa, va ser capbussar-me en la lectura de llibres de viatgers del segle XIX i principi del XX que, a més de relatar anècdotes i peripècies per les nostres valls, oferien un gran testimoniatge de la vida rural i pobra en la qual estaven immersos els nostres avantpassats. El pas següent, com no podia ser d’altra manera, va ser l’adquisició de postals antigues, i aquí ja s’hi van afegir les targetes d’hotels, els fullets, la publicitat, els papers de carta, els menús i les etiquetes de maleta.

Aquestes últimes són petites joies de color i una font d’informació excepcional d’una època en què eren el símbol d’un estatus, de gent privilegiada i benestant, en un temps en què viatjar era un luxe reservat a uns pocs afortunats. En la col·lecció es va veient com els establiments van prosperant, i al llarg del temps passem de senzilles targetes o etiquetes a d’altres on s’empren més colors i dibuixos. Ja ho diuen les targetes: càmeres fotogràfiques, avenços de la higiene moderna, cambres amb bany (cosa que no tots els establiments tenien perquè el més usual era un bany per planta), aigua corrent, cuina francesa i espanyola, panorama esplèndid, altitud, aire saludable o cura de descans, entre d’altres, que feien que el turista gaudís d’una estada de qualitat.

Sovint em demanen quina és la meva peça preferida, però és difícil triar-ne una entre tantes. Potser escolliria alguna etiqueta de maleta com la dels Banys Muntanya, o una altra del desaparegut Hotel Termas, ambdues de la primera part del segle XX. Tinc un afecte especial per un fullet publicitari de l’Hotel de França de l’any 1933 (després va esdevenir Ràdio Andorra) que vaig trobar en un mercat a la plaça del Pi de Barcelona. Les nadales que els establiments enviaven a clients i amics –abans, és clar, que arribés l’era digital– també eren elements curiosos propis d’un moment especial. Tot plegat, petites peces d’art que ens expliquen l’evolució de l’hoteleria andorrana i al mateix temps la del Principat.

En aquestes últimes dècades han tancat alguns hotels emblemàtics, o bé s’han modernitzat, i s’han acabat llençant moltes coses que s’han perdut per sempre. Alguna vegada, en assabentar-me que algun negoci tancava o feia reformes, no he dubtat a anar-hi per si podia recuperar quelcom. Per exemple, quan un hotel prestigiós va canviar la vaixella a la darreria dels anys 90, em vaig apressar a recollir, per descomptat amb el permís de la direcció, alguns plats abandonats prop de la pèrgola, apilonats en munteres que aviat van desaparèixer.

El més trist és quan un hotel tanca després d’haver estat dirigit per diverses generacions d’una mateixa família i se’n perd la memòria; marxa el record d’un temps d’antany que ja no tornarà més, una Andorra idíl·lica als nostres ulls però dura i sacrificada per als seus protagonistes. Fa anys que vaig publicar el llibre, però encara avui recopilo tot el que trobo sobre l’hoteleria nacional, i agraeixo totes les generoses contribucions que rebo d’amics que sovint em regalen objectes que han trobat a casa dels padrins, o a casa seva, i que abans de llençar-los prefereixen deixar-los a les meves mans per donar-los una segona vida per mitjà dels escrits.

El meu recull de papers i objectes hotelers andorrans no deixa de ser una col·lecció documental, tot i que per a mi té un gran valor sentimental. Vaig emprendre’l en un moment en què no hi havia res escrit sobre la història d’aquesta activitat al nostre país, i semblava que els col·leccionistes estaven més interessats en els llibres sobre Andorra que no pas en altres qüestions –un interès lloable que va dur a la recuperació de volums extraordinaris.

En el meu cas no és tant una acumulació d’objectes, sinó que es tracta més aviat de peces que m’agrada admirar, que són el testimoni d’una època desapareguda però també d’un pilar de la nostra economia com és el turisme. Es tracta d’un granet de sorra en la recuperació i la conservació de les nostres arrels en un temps en què sembla que es menysté la cultura i el patrimoni enfront de l’atractiu del diner per sobre del sentimentalisme.

©2021 Portella. Tots els drets reservats
Amb el suport de: Govern d'Andorra
Revista associada a: APPEC